NOTCIA
Els clàssics baixen al carrer
Nasqué a València a la fi del segle XIV, era fill d’un esclau morisc, s’autodescrivia com a «menut i lleig de fesomia» i de la seua producció literària només se n’han conservat 18 poesies. Però cap d’aquestes adversitats ha impedit que el valencià Jordi de Sant Jordi, que va entrar a la Cort i fou cambrer personal del rei Alfons el Magnànim fins la seua prematura mort en 1427, haja passat a la història com un dels millors escriptors del Segle d’Or valencià. Se’l coneix com l’últim trobador medieval i es va dedicar a l’amor cortès, un amor en majúscules de patiment i angoixa, i d’elogi cap a una dona de posició social més elevada amagada baix un pseudònim. No obstant, com bé diu la periodista Aurora Torras, encara que «elogiat pels seus contemporanis i considerat un dels autors més rellevants de la poesia catalana de tots els temps hui és pràcticament un desconegut. En part perquè la seua obra, escrita en occità, costa d’entendre. I també, no ens enganyem, perquè tot allò que sona a poesia medieval ens espanta». Però a partir d’ara potser espante menys.
Font: Diari Levante
