Notícia
Tornar a Miravet
Per Sílvia Marimon
A finals del 1152 els musulmans es preparen per resistir l’últim setge. Defensen Miravet, l’últim reducte musulmà de l’Ebre. Afora, els obstinats templers de l’exèrcit de Ramon Berenguer IV llencen els seus crits de guerra. Els musulmans aguanten dies, setmanes i mesos. A mitjans del 1153 defalleixen. Després d’una sagnant batalla, el castell cau en mans cristianes i els templers s’escarrassen a construir una autèntica fortaleza templera. No volen que quedi cap traça del castell andalusí. Poc imaginen que 154 anys més tard ells també seran víctimes del setge i hauran de fer front a les tropes de Jaume II.
Tampoc devien somiar que quasi mil anys després arqueòlegs i arquitectes desenterrarien tot el que ells havien volgut ocultar. En els últims nou anys, en aquest castell, que viu una nova etapa des que els polítics el van escollir com a escenari de consens de l’Estatut –el nombre de visitants el 2004 era de 26.725 i un any després va arribar als 31.304–, s’hi ha fet importants excavacions i una restauració titànica. Els diferents treballs arqueològics del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Història de Catalunya han aportat “importants novetats en el coneixement de la història del castell de Miravet”, assenyala l’arquitecte encarregat del projecte, Carlos Brull, que ha treballat amb els arqueòlegs Pere Lluís Artigues i Imma Mesas.
Font: Diari Ara
