Notícies
- 2013-05-16
-
L'Editorial Barcino, Enciclopèdia Catalana i l'Ajuntament de Barcelona, llancen la nova Història de la Literatura Catalana, una obra que recull i actualitza el coneixement acadèmic i estudis històrics aportats sobre la matèria al llarg d'aquests trenta anys.
- 2013-03-12
-
SILVIA MARIMON
Aquest any, en commemoració del tricentenari de la Diada, les activitats tindran un caire molt reivindicatiu i es duran a terme durant durant tot l'any, fins a l'Onze de Setembre de 2014.
Llegiu l'article sencer aquí:FONT: Diari ARA
- 2013-02-15
-
ACN BARCELONA
L'Institut d'Estudis Catalans ha acollit aquest dimarts un dels actes d'homenatge a Josep Vallverdú que se celebren enguany arreu del país, impulsats per l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) amb motiu del norantè aniversari de l'escriptor. L'acte ha consistit en una conversa entre Joan Veny i Gemma Rigau, membres de la Secció Filològica de l'IEC, moderada per Joaquim M. Puyal, amb el títol 'La llengua com a eina d'ofici'. L'escriptor també ha participat activament en l'acte, durant el qual s'ha definit com "un aprenent d'escriptor". Els actes d'homenatge a Vallverdú s'han batejat com 'Passeig d'aniversari. Vallverdú al món', i pretenen recórrer el conjunt de l'obra de l'escriptor lleidatà.
En paraules del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, els actes d'homenatge a Josep Vallverdú han estat impulsats amb l'objectiu "de fer una aportació i un reconeixement a la tasca literària de l'escriptor ponentí". Amb el 'Passeig' d'aniversari', Vallverdú "estarà present" a tots els països de parla catalana.
Josep Vallverdú complirà 90 anys el proper mes de juliol. Coincidint amb aquesta celebració, l'escriptor lleidatà està sent homenatjat a través d'un cicle d'activitats organitzat per la fundació pública de la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que consta d'una dotzena de cites literàries per tots els territoris de parla catalana per tal de difondre la seva figura i obra.
Font: Diari ARA
Vegeu la notícia completa aquí.
- 2013-02-15
-
ACN TÀRREGA
Un grup d'investigadors de la Unitat d'Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han descobert que individus de la comunitat jueva i de la comunitat cristiana de Tàrrega s'haurien interrelacionat durant l'època medieval. Els 38 cossos analitzats van ser exhumats l'any 2007 i pertanyen a la necròpoli jueva de les Roquetes (segles XIV i XV). Els investigadors de la UAB han fet un estudi comparatiu amb altres poblacions exhumades en jaciments de Tàrrega, Cervera, Maldà, la Vall d'Aran i Santa Margalida (Mallorca) per determinar-ne la classificació.
La recerca s'ha centrat en l'estudi cranial de les restes òssies mitjançant uns escaneigs en 3D, que ha permès fer classificacions de les restes. La investigació, emmarcada en el màster de Biologia Humana 2011-2012 de la UAB, està pendent de rebre finançament per tal de poder establir els vincles de parentiu entre la població actual de Tàrrega i els avantpassats jueus.
El jaciment de les Roquetes de Tàrrega i el fossar jueu de València són els únics en tot l'estat espanyol en els quals s'han trobat restes de jueus morts a causa de l'onada d'antisemitisme Europeu de l'Edat Mitjana.
L'autora de l'estudi és la investigadora Jennifer Ordóñez, sota la direcció de Maria Eulàlia Subirà i Jordi Ruiz, antropòlegs de la UAB i integrants de l'equip científic del jaciment de les Roquetes de Tàrrega, juntament amb els tècnics del Museu Comarcal de l'Urgell, Anna Colet i Oriol Saula.
Font: Diari ARA
Vegeu la notícia original aquí.
- 2012-12-14
-
SÍLVIA MARIMON
Font: Diari ARA
Un falconer exhibeix l'art de domesticar ocells rapinyaires. A prop, un ferrer pica amb destresa el metall a la forja. Al costat venen pa de ceba fet amb forn de llenya i uns metres més enllà ofereixen cervesa artesanal. Homes amb malles es passegen dalt del cavall i els músics toquen llaüts. La recreació dels mercats medievals és una moda a la qual s'apunten cada vegada més poblacions, tinguin un passat històric o no. Aquests dies, al Mercat Medieval de Vic, un dels més veterans, no hi cap ni una agulla. Però què hi ha de cert en tota aquesta escenografia? ¿Als segles X i XI als mercats s'hi venien formatges, anxoves de l'Escala i barrets de llana? ¿Hi circulaven cavallers amb llança i escut? ¿Els saltimbanquis entretenien la població?
Llegiu l'article complert aquí.
- 2012-12-05
-
Font: VicFires.cat
Quan s'acosten les festes de nadal el casc antic de Vic dóna la benvinguda amb un gran mercat medieval que rememora el passat medival de la ciutat. El visitant es trobarà un gran poblat medieval amb artesans, tavernes i firaires, fins a perfums, sabons, coques i formatges. En definitiva, productes per triar i remanar repartits en un gran nombre de parades d'acurada ambientació i centenars de personatges caracteritzats de l'època.
Tot un esdeveniment dedicat a tots els públics que poden gaudir dels espectacles i exhibicons que hi tenen lloc.Aquest any tindrà lloc del 6 al 9 de desembre.
Vegeu més informació aquí
- 2012-11-16
-
JOSEP PIERA
Font: El País
La història dels premis Ausiàs March de Gandia va començar l’any 1959 com a celebració del cinqué centenari de la mort del nostre poeta fundacional. Per què, doncs, parlem de cinquanta premis només, si n’haurien de ser uns quants més? Perquè tot no van ser flors i violes, durant aquells anys iniciàtics, precisament.
Els premis Ausiàs March del 1959 van ser una excepció a la mediocre rutina d’una època trista en què la nostra literatura vivia entre la catacumba i la clandestinitat, per no dir en la més trista misèria artística i intel·lectual; per això, entre altres coses, els considerem excepcionals, com un punt de partida, o com l’esclat que va fer brollar l’esperit dels valencians. En aquells anys, parafrasejant el que Raimon diria després, nosaltres, els valencians, no sols veníem d’un silenci de segles, sinó que vivíem en un silenci de dol. Per això, la brillantor d’aquella convocatòria va ser enlluernadora, gràcies als dos guanyadors, Pere Quart i José A. Goytisolo, exponents d’una nova tendència poètica, la del realisme crític, que se’n digué.
anta energia poètica, però, encegà més d’un, i durant els tres anys següents els premis no es van poder convocar. I en reprendre’s ja va ser tot diferent. No cal sinó repassar els llibres guanyadors al llarg de la dècada dels seixanta per a adonar-se de fins a quin punt la qualitat poètica havia caigut al mínim, i com, vist el panorama des d’ara, a penes si se salven uns quants títols i autors de la carrincloneria oficial de l’època. L’excepció que confirma la regla seria Vicent A. Estellés, guanyador l’any 1966 amb L’inventari clement, un llibre que no es publicaria fins al cap de cinc anys per problemes diversos.
Llegiu la notícia completa aquí
- 2012-11-05
-
SÍLVIA MARIMON
Font: Diari Ara
"Vivim un boom de la novel·la històrica, el nostre lector ens ho demana, sobretot vol història i autors catalans, perquè quan hem intentat portar autors estrangers no ha funcionat tan bé", assegura Berta Bruna, editora de Columna. És, però, unboom diferent al de la Transició, quan el que més es venia eren els grans episodis èpics: "Ara el lector vol descobrir nous personatges i noves històries", afegeix Bruna.
Llegiu l'artcle complert aquí
- 2012-10-10
-
IGNACIO OROVIO
Font: La Vanguardia
Clara ens explica moltes coses. Clara Pairet és l'última nena que neix a Santa Helena de Rodes, el poble nascut a l'empara del monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva (Alt Empordà). Corre el 1562 i el seu nom apareix als llibres de baptismes i òbits. Després de Clara, el buit. Per omissió, revela com aquell poblat va ser abandonat i com ningú més no l'ocuparà. La despoblació durarà gairebé cinc segles: fins al 2006.
Des d'aquesta data, el Museu d'Història de Catalunya (MHC) i la Universitat de Barcelona (UB) excaven en aquest pendent de la serra de Verdera i, després de la campanya que acaba de finalitzar, es pot afirmar que l'enclavament, on a més hi ha -dalt de la cresta- el castell de Sant Salvador, ofereix la fotografia de la Catalunya medieval: oratores, laboratores i vellatores, tot en un. Insòlit, únic a tot Catalunya, perquè les ciutats medievals -Sant Cugat, Ripoll, Banyoles- quasi sempre han quedat per complet sota les modernes.
La de Santa Helena és la Catalunya medieval en el seu sentit cronològic més ampli, perquè Clara ens explica que el poblat queda abandonat a tot estirar el 1562, però les feines que s'estan fent ens porten, partint des d'aquell segle XVI, a vuit abans. Una eternitat.De Santa Helena (fins a l'edat mitjana es va dir Santa Creu) es coneixia l'església i la seva evolució arquitectònica, amb una torre preromànica que ara sabem que va ser una construcció de vigilància carolíngia. Data del segle IX. A finals d'aquest segle IX se situa l'origen de l'imponent monestir de Sant Pere, a pocs centenars de metres i restaurat els anys 90. I del X és el castell, l'interès més important del qual és avui el seu emplaçament. A uns 700 metres d'altura, es va aixecar sobre la cornisa de la serra, amb vistes al cap de Creus d'una banda i a l'Empordà de l'altra. No hi havia qui s'apropés sense ser vist. Conserva muralles i torres, però no té cap senyal ni cap barana: és més perillós que si estigués assetjat per sarraïns. L'MHC preveu una mínima actuació el 2013 (rètols i tanca) i, si hi ha calés, una acció arqueològica.
- 2012-09-07
-
Font: Diari ARA
El Born Centre Cultural s'inaugurarà la Diada del 2013, L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana ho han anunciat aquest dijous durant una visita a les obres en què van estar acompanyats del director del centre, l'advocat, editor director general de Foment de Ciutat Vella Quim Torra, i els comissaris dels actes de celebració del tercer centenari del darrer contraatac català contra les tropes borbòniques, Toni Soler i Miquel Calçada.
L'acte va servir per presentar Torra com a director del centre. L'advocat va destacar l'emoció i l'èpica d'aquest projecte. Al seu torn, Trias va afirmar que el Born Centre Cultural serà un centre de divulgació per reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la ciutat.
En una de les quatre sales que s'han construït a les cantonades del mercat es podrà veure una exposició permanent amb 1.500 dels 3.500 objectes que es van trobar durant les excavacions. El desembre del 2013 obrirà les portes en una altra de les sales una exposició temporal titulada El Setge, on s'explicarà l'èpica de les batalles del setge, així com vint històries de la vida quotidiana.
De les altres sales del centre cultural, una es dedicarà a una llibreria i una cafeteria, i l'altra serà un espai polivalent on s'hi programaran concerts, pel.lícules i espectacles de titelles els caps de setmana
A més del l'edifici de Josep Fontserè, s'està treballant en reurbanització de prop de 10.000 metres quadrats al voltant del mercat per fer-lo més permeable amb l'entorn i connectar-lo amb el Parc de la Ciutadella.
- 2012-09-07
-
SELENA SORO
Font: Diari ARA
L'11 de setembre, l'espai Sense ficció emetrà el documental 1711. El setge, una coproducció amb Lavinia que explica un dels episodis més desconeguts de la Guerra de Successió.
Durant 34 dies, el castell de Cardona, al Bages, va resistir fa 300 anys un setge de més d'11.000 soldats. El pròxim 11 de setembre, TV3 reconstrueix els fets amb 1711. El setge , un documental coproduït amb Lavinia que s'emetrà a les 21.50 dins de l'espai Sense ficció
- 2012-05-31
-
Font: EL TEMPS
- 2012-05-31
-
ANTONIA CARRÉ
Font: EL PUNT - AVUI
L'enamorament consisteix bàsicament en un joc de neurones i hormones. Així podria començar la seva argumentació una persona de ciència dels nostres dies, que acabaria el seu discurs eliminant qualsevol pàtina de romanticisme del fenomen que, no obstant això, encara posseeix per poder convertir la nostra vida en una explosió de llum. El llibre publicat per l'Editorial Barcino ens permet endarrerir cronològicament el discurs i aprendre la visió que tenia de l'amor la ciència de l'edat mitjana. El volum és una delícia: hi ha una bona introducció que explica tots els ets i uts de la cosa, el breu text llatí d'Arnau i una bella traducció al català, obra de Sebastià Giralt.
Els metges medievals consideren l'amor com una malaltia. Aegritudo amoris, li diuen, amor hereos (derivat d'eros, erotisme) o amor heroicus (que voldria dir heroic), l'etimologia no gens clara. L'amor heroicus s'ha d'entendre “en el sentit de senyorial, no pas perquè tan sols afecti els senyors, sinó perquè senyoreja sotmetent l'ànima i exercint el seu poder sobre el cos de l'home”, tal com va escriure Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311). Com els altres tractats mèdics, el Tractatus de amore heroico descriu l'amor com un estat patològic amb efectes psicològics i físics. Arnau el considera un símptoma, i no una malaltia, però el matís no té excessiva importància conceptual perquè ell també defineix l'amor, n'explica les causes que el produeixen, els símptomes que desencadena i també el tractament que s'ha d'aplicar per a la guarició del mal.
- 2012-05-31
-
JORDI LLAVINA
Font: La Vanguardia
El sábado acerqué una silla a la puerta de cristal de mi terraza para ver caer la nieve. Aguardé más de una hora en posición sedente, pero la nieve brillaba por su ausencia. El cielo, sin embargo, hacía albergar serias esperanzas a los necios como yo que esperaban el espectáculo: era el típico cielo de los días nevosos.
Para distraerme, cogí un libro y empecé a leer. Al poco, me olvidé por completo de la nieve y de su belleza ausente. Se trata de una obrita de Arnau de Vilanova, sabio y reputado médico de reyes y papas: Tractat sobre l’amor heroic. Al cuidado de Michael Mcvaugh, que firma una documentada introducción, y con traducción de Sebastià Giralt (está escrita en latín), acaba de publicarla la editorial Barcino.
¡Qué exquisitez de libro! Leyéndolo, caerán en la cuenta de que, más de siete siglos después, no hemos avanzado ni un ápice en el conocimiento de la patología amorosa. El heroico del título (del griego hereos) ya de por sí tiene miga: parece que es una transformación del término eros. Pero en plena edad media, con el auge del amor cortés y su férreo código, se relacionó con el sustantivo heros, héroe, e incluso con herus, señor. ¡Qué inagotable fuente de creación literaria, las etimologías populares!
(Mientras yo iba leyendo, el cielo no daba muestra alguna de querencia por la nieve: la luz, más bien, parecía abrir algún hueco en el tejido de las nubes.) Arnau se dispone a ilustrar a un amigo sardo, médico como él, que le pregunta por el asunto. Reflexiona sobre los ventrículos del cerebro, sobre la varia composición de los humores (el amarillo, el negro) en nuestro organismo, sobre el desarreglo que la pasión amorosa –síntoma, que no enfermedad– causa en la virtus estimativa cerebral (y en la imaginativa), hasta derivar en una actitud obsesiva. El objeto deseado, visto con frecuencia, provoca un pensamiento constante que excita la concupiscencia. No vemos más allá de ese objeto, queremos aprehenderlo, apresar el placer. (¡Todo esto no nació con el bovarismo!) ¿Cómo se nos queda el cuerpo? Enflaquecen los miembros, adelgaza la cara, los ojos se hunden. Arnau relaciona física, fisiología y psicología. Qué hacer entonces: aconseja acostarse con una mujer bella o huir muy lejos. Es un libro estupendo, resumen de la ciencia médica de la época. (Al cabo, no nevó. Asomó un resquicio de sol.)
- 2012-05-24
-
IGNASI ARAGAY
Font: Diari ARA
A la dècada del 1270, Arnau de Vilanova (1240-1311), metge dels reis catalans, va voler respondre als dubtes d'un amic sard sobre dues qüestions: "Per què en l'amor heroic es produeix un moviment de concupiscència tan vehement i irracional" i per què, en aquests casos, "els pacients amb febre estan afectats de tos i vòmics, malgrat que es reconeix que la matèria de malaltia humoral no es troba pas dins l'estómac o el pulmó". La resposta es va convertir en el llibre Tractatus de amore heroico , primera obra d'un escriptor llatí dedicada exclusivament a l'assumpte. Editorial Barcino n'ofereix ara una edició a cura de Michael McVaugh i Sebastià Giralt, amb la versió llatina i la traducció catalana.
McVaugh explica que és una bona síntesi del saber mèdic del seu temps sobre la qüestió. Té, a més, la gràcia que allibera l'amor heroic de la malencholia . I, encara, que presenta la singularitat que ni el llenguatge ni l'organització del text no responen a les regles escolàstiques del moment: com que Arnau de Vilanova vol fer-se entendre pel seu amic, va molt al gra.
L'interès de la medicina per l'amor obsessiu es remunta almenys al segle I dC. Si a l'Antiguitat no es veia com una malaltia, entre els metges àrabs sí, i a través seu va passar a l'Occident llatí. Al segle XIII, l'amor cortès, nascut la centúria anterior, es va fondre en ser tipificat com a malaltia. Com diríem avui, la qüestió "va ser medicalitzada", diu McVaugh.
- 2012-05-23
-
LAURA SERRA
Font: Diari ARA
L'obertura de la tomba de Pere el Gran ha permès estudiar l'aixovar funerari del rei de la Corona d'Aragó al s. XIII. S'ha restaurat el coixí i s'ha descobert que el van enterrar amb un coixí aromàtic o medicinal.
El rei Jaume II el Just va ser qui va impulsar la construcció del panteó reial al monestir de Santes Creus entre el 1291 i el 1316 per enterrar-hi les despulles del seu pare, Pere II el Gran; les seves i les de la seva dona, Blanca d'Anjou. El conqueridor de Sicília havia mort sobtadament el 1285, i el seu fill, inspirat per les tombes dels llinatges sicilians, va concebre les primeres tombes reials bastides en estil gòtic que s'han conservat fins a l'actualitat. Hi van traslladar el cos de Pere el 1302.
El 2009, 850 anys després de la fundació del monestir de Santes Creus, el Museu d'Història de Catalunya (MHC) va plantejar-se la restauració del panteó. Després d'una videoendoscòpia a les tombes per detectar-ne el grau d'alteració, van veure que la de Pere el Gran estava intacta. L'estudi de les restes permetria detallar les característiques d'un rei al segle XIII i els rituals funeraris de l'època, dels quals no hi ha documentació. A principis del 2010 es van obrir les tombes i, a més de la restauració arquitectònica del panteó, va començar un treball d'anàlisi del cos i l'aixovar funerari que ha implicat equips d'enginyeria, medicina forense, biologia, arqueologia, història i restauració.
La tomba de Pere II va ser l'única que no va ser saquejada durant la Primera Guerra Carlina. El cos conserva restes del primer enterrament: va jeure en una caixa de fusta i va ser cobert amb una túnica de llana d'altíssima qualitat. Aquesta dada ha refutat la crònica de Bernat Desclot que deia que havia sigut enterrat com un monjo i ha obert un altre interrogant: per què va ser enterrat com una persona humil i no amb la sumptuositat de tot un rei?
El segon taüt de Pere era un vas de pòrfir sicilià. La noblesa, l'Església i la cort van ser convidades a veure l'enterrament del monarca, a qui van embolcallar amb una tela de lli impregnada en guix (de la qual només queden restes) i van tapar amb una capa de llana sobre la mortalla. Sota el cap, un coixí. Aquests dos objectes s'han pogut recuperar: la capa, encara sense restaurar, és al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i es podrà veure avui amb motiu de La Nit dels Museus. El coixí, restaurat, estarà exposat al MHC fins a Sant Joan.
- 2012-04-19
-
Des de fa més de 20 anys, l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc organitza la Setmana Medieval de Montblanc al voltant de la Diada del patró de Catalunya. La Setmana Medieval de Montblanc lliga una visió del passat amb un profund sentiment d'auto estima col·lectiva.
Aquest any es celebra del 20 d'abril a l'1 de maig i arriba a la seva 25a edició.
Vegeu tota la informació sobre la Setmana Medieval aquí.
- 2012-03-26
-
La primera monografia mèdica sobre la malaltia de l'amor ha estat traduïda per primera vegada en català per Sebastià Giralt coincidint amb el set-centè aniversari de la mort de Vilanova.
Metge reputat de reis i papes de l'edat mitjana, Arnau de Vilanova (circa 1240–1311) va escriure nombroses obres de medicina i teologia, entre elles un tractat sobre l'amor heroic traduït per primera vegada per Sebastià Giralt –i amb introducció i notes de Michael McVaugh– motivat pel set-centè aniversari de la seva mort i publicat per editorial Barcino. 'L'amor heroic' era el nom que es donava en la medicina medieval a la malaltia de la passió amorosa no corresposta i que havia estat objecte d'estudi des de la Grècia clàssica fins als temps d'Arnau.
"L'amor, com que no és una disposició insana del membre sinó més aviat una acció nociva o insana de la facultat que actua en l'òrgan, causada per la malaltia d'aquest òrgan, s'haurà d'anomenar pròpiament 'símptoma' en comptes de 'malaltia'", raona Vilanova a l'inici del tractat, resposta a un antic company d'estudis que li escriu des de Sardenya. El 'Tractat sobre l'amor heroic' no tan sols és el text més antic dels conservats d'Arnau de Vilanova, sinó que també constitueix la primera monografia mèdica sobre la malaltia d'amor.
Font: Diari ARA
Vegeu l'article original aquí.
- 2012-03-15
-
Adolescents del Gòtic jugant a Conecta 4 sota un senyorial sostre rococó i sobre les no menys nobles rajoles d'un edifici del segle XIX, a la finca que un dia va ser l'antic palau Gualbes, al número set del carrer de Regomir; just a sobre d'unes sorprenentment ben conservades termes portuàries del segle I, que estan adossades a la muralla romana de l'antiga Bàrcino. O, el que és el mateix, 2.000 anys d'història concentrats en els 800 metres quadrats del nou edifici annex al centre cívic Pati Llimona, inaugurat ahir, i en jornada de portes obertes fins al 12 de maig vinent.
Després de dos anys d'obres -en què, miraculosament, no s'ha aturat la intensa activitat del centre cívic- i una inversió de cinc milions d'euros, el Pati Llimona ja és, a més a més d'un espai cultural de referència a la ciutat, un lloc gairebé imprescindible per poder entendre la història de Barcelona. «Aquesta és, en realitat, l'entrada principal a Bàrcino», assegura el tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Jaume Ciurana. Encara que, qui descriu amb més passió -i amb més detall- cada racó del nou espai recuperat és el director del Museu d'Història de Barcelona (Muhba), Joan Roca.Fora de Bàrcino, als dos costats de la porta d'entrada pel costat mar, entre mitjans del segle I i principis del II es van construir dos conjunts termals portuaris amb aigua de mar, de caràcter públic. Un per a homes i un altre per a dones. Les restes que es conserven a l'entrada de l'edific restaurat recentment del carrer de Regomir són els de la piscina de la sala freda. Les escales per baixar-hi estan pràcticament intactes. Al seu costat, diversos metres -17 per ser exacte- de la muralla romana de la ciutat, una altra de les joies descobertes recentment, i el que queda de la ja famosa porta de mar, lloc per on entraven els mercaders i les mercaderies que arribaven de tot el Mediterrani, segurament després de prendre un bany a les termes.
Segons conten, va ser la construcció del castellum, la torre de vigilància de mar i de la nova muralla del segle IX, la que va acabar amb una part de les termes portuàries suburbanes.
Font: El Periódico
Vegeu la notícia sencera aquí
- 2012-02-28
-
La Fundació Lluís Carulla i la Fundació Baleària han subscrit un conveni de col·laboració per tal de realitzar conjuntament accions de promoció cultural, especialment en l'àmbit de la difusió dels clàssics medievals catalans. Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Ricard Pérez Ivars, gerent de la Fundació Baleària, van signar l'acord a la seu social de la Fundació Lluís Carulla, a Barcelona.
La primera concreció del conveni serà la realització d'unes jornades al Centre Cultural Es Polvorí, d'Eivissa, gestionat per la Fundació Baleària, per tal de presentar-hi la plataforma Amics d'Els Clàssics i els quatre primers volums de la col·lecció Tast de Clàssics, d'Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Lluís Carulla.
Es preveu que el dia 12 de maig es presentin a Es Polvorí 'Una tria', d'Ausiàs March, i 'Jesús i les dones', d'Isabel de Villena, amb la participació dels autors d'aquestes adaptacions al llenguatge modern, Josep Piera i Marta Pessarrodona, respectivament. L'altre acte serà el 26 de maig, en què es presentaran 'Poesia', de Jordi de Sant Jordi, en versió de Carles Duarte, i 'El somni', de Bernat Metge, en versió d'Alba Dedeu. L'acte anirà a càrrec de Carles Duarte i d'Isidor Marí. Les jornades comptaran amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Eivissencs.
Font: diari ARA
- 2012-02-23
-
La Fundació Francisco Godia i la Fundació Amics del MNAC organitzen el cicle de conferències: Memòria medieval als museus de Barcelona.
El cicle, que tindrà lloc del 6 de març al 15 de maig cada dimarts a les 19h, pretén acostar als assistents a l’edat mitjana: al romànic i el gòtic, al món literari i el musical dels trobadors i els joglars, als itineraris que l’art i els productes seguien... Aspectes que permeten dibuixar un mapa de circulació de la creativitat, la innovació i dels hàbits de consum de l’època.
En aquest enllaç hi trobareu concretat el programa, amb els continguts de cada confreència i el lloc de realització.
- 2012-02-09
-
El passat 24 de gener va tenir lloc l'acte de presentació de la publicació de la Nadala 2011, dedicada a Dau al set. La segona avantguarda catalana.
L'acte que portava per nom "L'incendi encara crema. Accions, paraules i atzar a partir de Dau al Set", va comptar amb la participació d'Hermán Bonnín, director de La Seca Espai Brossa; José Corredor-Matheos, escriptor i crític d'art; Jordi Carulla Ruiz, president de l'associació Joan Ponç i patró de la Fundació Lluís Carulla, i Pilar Parcerisas, Crítica d'art i coautora de la Nadala 2011.
Per a més informació sobre el transcurs de l'acte vegeu un post d'aquest blog.
- 2012-01-18
-
Escola Valenciana presenta el projecte Amics i Amigues d'Escola Valenciana, que es dirigeix a tothom qui vulgui donar suport a la tasca de defesa de l'ensenyament en català que fa l'entitat. El propòsit d'Escola Valenciana és ser autosuficient, guanyar independència econòmica i tenir més capacitat de resposta. L'entitat proposa una aportació de 60 euros anuals a l'entitat pel públic en general i de 30 per als estudiants i ha començat a difondre la campanya amb un vídeo en què participen diverses personalitats del país. L'acte de presentació es farà avui a les sis de la vesprada a la Societat Coral el Micalet.
El vídeo promocional comença així: 'Laura és una ciutadana d'un país governat per un rei que no escolta els seus ciutadans, un rei que no permet que els seus conciutadans puguen sembrar la collita que els ha de permetre créixer. Laura i els seus veïns planten cara al rei i es disposen a sembrar tot i la seua negativa. Tot queda penjant d'un fil a l'espera que se sumen més ciutadans i ciutadanes al propòsit de Laura…' I tot seguit, continuen narrant el conte els escriptors Ferran Torrent i Joan Francesc Mira, els músics Xavier Sarrià (Obrint Pas) i Neus Berenguer (Orxata Sound System), els actors Rebeca Valls i Carles Alberola, el futbolista Oleguer Presas, el director de VilaWeb, Vicent Partal, i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; a més del president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, i els anteriors presidents de l'entitat, Josep Chaqués, Carme Miquel, Vicent Romans i Diego Gómez.
Font: Vilaweb
- 2012-01-18
-
Ramon Llull va concebre 'Llibre d'amic e amat', inscrit dins el 'Blanquerna', com un enfilall de 365 meditacions, una per a cada dia de l'any. I el professor de literatura David Cos ha tingut la idea d'obrir un bloc en què publica una màxima lul·liana d'aquest llibre cada dia.
A més, destaca i aclareix els termes del text i les variants morfològiques desuets. N'hi ha prou de clicar-hi a sobre.
Els aclariments de vocabulari, explica Cos, són per a acostar encara més l'obra lírica de Llull al lector d'avui. Es troben al bloc, si bé per dificultats tècniques no són, de moment, a la pàgina de Facebook del 'Llibre d'amic e amat' ni a Twitter, que diàriament també publica un fragment (com a reclam) de la màxima del dia.
David Cos, molt interessat en l'edició digital i en la difusió via xarxes socials, fa una certa d'edició del 'Llibre d'amic e amat', perquè el bloc en què el publica és una mena de llibre digital, que enriqueix el text amb les prestacions que permet la xarxa.
David Cos utilitza la versió més divulgada de 'Llibre d'amic e amat', la publicada per Barcino a la col·lecció Els Nostres Clàssics (1927), a cura de Marçal Olivar i la col·laboració de Salvador Galmés. L'única alteració que David Cos hi ha introduït és la partició d'una màxima del mes de gener pensant en el fet que el 2012 és un any de traspàs. Cos recorda, de totes maneres, que els experts divergeixen sobre el nombre de màximes que Llull va escriure; Albert Soler, per exemple, responsable de l'edició crítica de 'Llibre d'amic e amat' (Barcino 1995), arriba a la conclusió que Llull en va escriure menys de 365.
David Cos es dedica a l'ensenyament. És president de la cooperativa de mestres Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès. I si aquesta condició el fa sensible a treballs pensats per a professors i alumnes de secundària, també creu que el seu bloc pot interessar un públic més general, amant de la literatura.
Cos va començar aquesta 'edició' el maig del 2011, sense aclariments de vocabulari, per veure com era rebuda, i des de l'1 de gener d'enguany l'ha llançada en les condicions i amb el propòsit volguts.
A banda, ha començat a treballar en un altre projecte sobre l'obra de mossèn Cinto Verdaguer, que podria començar a percebre's a partir del mes de maig.
Font: Vilaweb
- 2012-01-05
-
Nascut a Barcelona el 1959. Des que era petit anava a l’Empordà, des de fa vint-i-tres anys que hi estiuejo i tinc casa a l’Escala. Cantautors i artistes empordanesos han musicat poemes meus. Ara publico ‘Una magrana d’astres’. M’agrada l’astronomia. El 2012 serà més generós que el 2011.
Com influeixen els paisatges gironins en la seva poesia?
No sóc un poeta pictòric ni m’interessa la descripció acolorida. El paisatge et configura i et construeix: el mar, el cel, el vent, la terra treballada i la història, però la meva poesia és més pensada i duu dins seu una música per ser cantada. És fruit d’una lenta reflexió, un esforç de comprensió del món, de dir-lo commogudament.
Li agrada ser cantat?
Sí, perquè tota poesia té una partitura inherent que la distingeix. Cantautors empordanesos com Josep Tero i Mariona Sagarra han musicat poemes meus, però també ho han fet Franca Masu i Elena Ledda, que són sardes. I el pintor Antonio Hervàs ha il·lustrat el meus poemaris Empúries i Maríntim, que parlen del meu lligam amb l’Escala.
Font: La Vanguardia Girona
Vegeu entrevista sencera aquí
- 2011-11-25
-
Aquest mes de novembre el portal Què llegeixes?, el gran fòrum sobre llibres dels quellegistes, ha crescut una mica més amb l’ampliació de la Biblioteca QL, que obre la secció dels "Clàssics QL" amb la col·laboració dels Amics d'Els Clàssics i l'Editorial Barcino.
La secció dels "Clàssics QL" és una biblioteca especialitzada de clàssics fins al segle XVI on trobaràs els grans clàssics de tots els temps, entre ells, una pila de llibres de l’Editorial Barcino. Però, com el portal Què llegeives? ha fet fins ara amb la Biblioteca general, es tracta que tothom hi pugui afegir el seu, de clàssic, comprovant abans que el llibre no hagi estat ja introduït.
Us animem, doncs, ha descobrir aquesta nova secció de la Biblioteca QL, que espera les vostres aportacions, i també un “POSA'M A PROVA DE... CLÀSSICS”, que és el joc més divertit i addictiu del QL. Més de 150 preguntes perquè us demostreu a vosaltres mateixos què n’han quedat d’aquelles lectures del batxillerat!
QL i Amics d'Els Clàssics volem recuperar les nostres arrels literàries i ens bolquem als clàssics.Que així sigui!
- 2011-11-08
-
En els següents enllaços us oferim el reportatge que va fer BTV del recital de Jordi de Sant Jordi a Sant Pau del Camp.
Que el gaudiu!http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/11/04/info-occita-aranes-51/
- 2011-11-07
-
En aquest grup d’Amics, potser no ens coneixem personalment, però som confraria arcana, encara que de ben jove reconeixement. Amb motiu del nostre primer aniversari, ens vam aplegar en nau antiga i guaridora, abans de cossos i ara d’esperits, amb medecines fetes de llibres, de llibres i de pedra. D’aquella pedra vella que, tot voltant gòticament, sosté un sostre de fusta senyora, de la que agrada a la bona gent.
M’agrada ser matiner i per això, ara, et trobes aquest Amic dels Clàssics fent el got als jardinets de l’antic Hospital de la Santa Creu barcelonina. Un ratolinet es passeja poruc per les vores dels edificis gòtics d’aquest encantat indret. En aixecar els ulls, en Titot, roquer i glossador, s’atura sota un fanal i llegeix - de ben segur premsa subversiva - a peu dret davant del meu nas. Més veloç, i per l’altra banda, s’escola en Pau Figueres que, amb la guitarra a l’esquena, es perd per les escales de llevant.
Però deixem-nos de preàmbuls, i entrem al temple laic, endinsem-nos a la biblioteca i gaudim del maternal somriure de la Lídia en veure tanta gent congregada. O potser és perquè en veu algun de conegut?
Font: Els blocs de Vilaweb
- 2011-10-16
-
L'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV) ha posat en marxa un nou web de televisió (www.escriptorsvalencians.tv) on seran els mateixos autors els qui presentaran els seus llibres i animaran a llegir-los. “Es tracta de posar cara i veu als nostres escriptors, i d'aprofitar les noves tecnologies i el llenguatge audiovisual per al foment del llibre i la lectura en valencià”, expliquen des de l'Associació.
La web aspira a emetre 20 minuts setmanals (de vídeos d'elaboració pròpia i compartits) sobre notícies i presentacions de llibres, novetats editorials i propostes de lectura. La realització d'aquesta web TV ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana 2011.
Aquest portal se suma a l'aposta realitzada per l'AEPV amb la presentació del Portal del Llibre (www.llibresvalencians.com) que ja recull, en onze mesos de funcionament, un repertori de més de 20.000 llibres publicats per les editorials valencianes i un diccionari multimèdia d'escriptors valencians.
Font: Avui
- 2011-10-15
-
El segon llibre de la col·lecció "Tast de Clàssics", Ausiàs March, Una tria, al blog de l'escriptor Jesús M. Tibau: tens un racó dalt del món.
- 2011-10-14
-
Al final del setembre proppassat el periodista Xavier Aliaga va signar un article al Quadern del País parlant del bateig d'un dels principals cràters de Mercuri, de setanta quilòmetres de diàmetre, amb el nom del poeta Ausiàs March. Aliaga hi explicava que el mes d'abril d'enguany el president de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, s'havia adonat casualment d'aquesta circumstància i que n'havia parlat amb Enric Marco, del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i autor del bloc Pols d'estels. Cercant a l'hemeroteca i a internet van arribar a una data, el 1979, i a un nom, l'astrofísic nord-americà David Morrison. Hi hem parlat i ens ha explicat com va ser tot plegat.
Font: Vilaweb
- 2011-09-19
-
Ausiàs March (Gandia o València, 1400- València, 1459) és present a Facebook amb perfil propi des d’aquesta setmana. Editorial Barcino i Amics d’Els Clàssics han tirat endavant aquesta iniciativa innovadora per divulgar la vida i l’obra del poeta medieval valencià a través de les xarxes socials.
La pàgina s’actualitza diàriament, excepte caps de setmana, i preveu un conjunt de 169 actualitzacions amb entrades diferents en què el poeta narra en primera persona la seva vida, des del naixement fins a la mort, i ens convida a descobrir els seus amors i desamors, les seves alegries i tristeses. Tot plegat, intercalat amb poesies, enllaços, comentaris i, és clar, la possibilitat que els internautes es facin “amics” d’Ausiàs March.
Els textos d’aquest Facebook estan basats en el llibre Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, de Josep Piera (Edicions 62, 2001), i en l’antologia poètica Una tria d’Ausiàs March, en versió del mateix Piera a la col·lecció Tast de Clàssics (Editorial Barcino, 2011), que serà presentada la pròxima setmana.Font: Diari Ara
- 2011-09-14
-
Com cada any, la Fundacio Romea per a les Arts Escèniques inicia la seva temporada d'activitats amb un cicle de conferències. Enguany, donarà el tret de sortida una xerrada a càrrec del M.H. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat, que tindrà lloc el dilluns 19 de setembre a les 20 h, amb el títol 'El valor de la creativitat'.
Podeu confirmar la vostra assistència a la conferència del president Mas a través de correu electrònic: info@fundacioromea.com o bé per telèfon (93 318 14 31).
La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada amb la voluntat de promoure el sector de les arts escèniques i convertir-se en un referent teatral a Catalunya.
www.fundacioromea.com
- 2011-09-09
-
Avui s'enceta La Setmana del Llibre en Català, que torna al Parc de la Ciutadella de Barcelona fins el 18 de setembre, amb un disseny del recinte renovat, innovador i que s’integra còmodament al Parc. Una nova distribució que afavorirà la circulació del públic i l’agilitat en la venda de llibres.
La Setmana es transforma en una ciutat: La Ciutat de la Lectura, formada per 27 casetes que ocuparan 15 llibreries, més de 40 editorials, entre elles Editorial Barcino, i el quiosc.cat amb 109 revistes.
A més, hi haurà més d’un centenar d’activitats per gaudir de la lectura: lectures compartides, presentacions i petites conferències... i pels més petits, cada dia un espectacle familiar i una gran festa els caps de setmana.
Tota la informació al web: www.lasetmana.catVine a La Setmana i visita'ns a la caseta d'Editorial Barcino. T'hi esperem!
- 2011-08-30
-
Aquest mes d'agost s'ha publicat un documental sobre el primer document escrit en llengua catalana: "Homilies d'Organyà, l'origen del català". En ell s'analitzen els diferents aspectes que envolten aquest fet (el lingüístic, religiós, la història i la societat de l'època). Per això 3CCD, empresa productora, entrevista a estudiosos de gran prestigi experts en cada tema: Armand Puig, Carme Batlle, Marcel Fité yJoan Santanach.
La fórmula utilitzada és la combinació de les explicacions dels experts amb una part de ficció en què una mare (l'actriu Gemma Brió) conversa amb els seus fills (actors: Virgínia i Marc Legrand) i les seves preguntes són respostes per aquests experts.
La Biblioteca de Catalunya, l'Editorial Barcino, l'Ajuntament d'Organyà i la Diòcesi de Tortosa, han donat suport i col.laborat en aquest projecte.
Més informació: documental Homilies d'Organyà - 2011-07-13
-
'Està el meu cor tan indignat amb mi / i tan dolgut per la vostra partença / que em vol matar i em diu que, a fe, / fins que no us vegi, no em tindrà benevolença'. Així acaba el poema de Jordi de Sant Jordi que va dir la cantant Anna Roig dins l'acte de redescobriment del poeta medieval trobadoresc. El poema és inclòs en el llibre 'Poesia', una antologia de poemes de Jordi de Sant Jordi versionats per Carles Duarte. El llibre enceta la col·lecció 'Tast de Clàssics' de l'editorial Barcino.
En aquest recital també hi van participar Roger Mas, Lídia Pujol, Mariona Sagarra, Josep Tero, Miquel Pujadó, A i Pere Vilanova. VilaWeb va enregistrar el recital el 7 de juliol i l'ofereix al llarg de tota la setmana, cantant per cantant.
Font: Vilaweb
- 2011-07-12
-
Lídia Pujol diu Jordi de Sant Jordi a recer de l'arquitectura romània de Sant Pau del Camp de Barcelona. Recita 'Passió amoris secundum Ovidium', un dels poemes que es recullen a l'antologia feta per Carles Duarte, que en proposa una versió actualitzada. Aquesta 'Poesia' de Jordi de Sant Jordi és el primer títol de la col·lecció 'Tast de Clàssics' de Barcino, que té per objectiu acostar al públic actual els grans autors de la literatura catalana clàssica.
En aquest recital també hi van participar Roger Mas, Miquel Pujadó, Anna Roig, Mariona Sagarra, Josep Tero i Pere Vilanova. Com va dir Duarte, 'algunes de les millors veus de la nostra cançó honoren Jordi de Sant Jordi oferint-li la seva veu.' VilaWeb va enregistrar el recital el 7 de juliol i l'ofereix al llarg de tota la setmana, cantant per cantant.
Font: Vilaweb
- 2011-07-11
-
L'editorial Barcino ha encetat una col·lecció titulada 'Tast de Clàssics', que vol acostar al públic actual els grans autors de la literatura catalana antiga. El primer títol que ha aparegut és una antologia de la poesia de Jordi de Sant Jordi, en una versió actualitzada a càrrec de Carles Duarte. Per celebrar l'inici d'aquesta aventura, el segell va convidar, dijous dia 7 de juliol, set cantautors que tenen en el seu repertori algun poema de Jordi de Sant Jordi a recitar poemes del llibre, a l'església romànica de Sant Pau del Camp.
Carles Duarte, que és poeta i director de la Fundació Carulla, impulsora de l'editorial Barcino, va presentar l'acte i va reivindicar Jordi de Sant Jordi com una figura crepuscular del món trobadoresc. Duarte va dir que era un poeta desconegut potser perquè escrivia en occità literari, i que aquesta era una bona ocasió per a gaudir de la bellesa i la intel·ligència de les seves composicions. A més, va recordar que, tot i tenir una vida curta, Jordi de Sant Jordi va musicar i cantar els poemes que escrivia.
Roger Mas, Miquel Pujadó, Lidia Pujol, Anna Roig, Mariona Sagarra, Josep Tero i Pere Vilanova van ser els encarregats de recitar Jordi de Sant Jordi. Com va dir Duarte, amb aquest recital 'algunes de les millors veus de la nostra cançó honoren Jordi de Sant Jordi oferint-li la seva veu.' VilaWeb va enregistrar el recital i l'anirà oferint de mica en mica, cantant per cantant.
Font: Vilaweb
- 2011-07-11
-
El Museu de Sant Cugat acollirà, el proper dimecres, 13 de juliol, a les 19 h, la presentació Vallesos, una revista-llibre que presenta de forma divulgativa el patrimoni cultural, històric, etnològic i natural de les dues comarques del Vallès.
La nova revista-llibre Vallesos, de periodicitat inicialment semestral, pretén que el lector descobreixi amb uns altres ulls i unes altres oïdes l’ànima del Vallès, mostrant-ne el seu ric patrimoni cultural, històric, etnològic i natural.
La presentació comptarà amb la presència del regidor de Cultura i Turisme, Xavier Escura, del director i l’editor de la revista, Vicenç Relats i Ramon Vilageliu, i del cantant i col·laborador de Vallesos, Jaume Arnella, que cantarà el seu romanço ‘El camí dels monjos’, que recrea la llegenda de la fundació del monestir de Sant Cugat per part dels monjos de Sant Llorenç del Munt.
Impulsat per l’editora Gent i Terra SL, amb el periodista Vicenç Relats com a director i el filòleg Ramon Vilageliu com a editor, el primer número (primavera-estiu) de Vallesos va sortir al carrer a finals de maig, amb una tirada de 4.000 exemplars. Amb un format del 28 cm d’alt i 22 cm d’amplada, amb llom encolat i recosit, Vallesos és una revista col·leccionable de continguts perdurables.
- 2011-07-05
-
La setzena edició d'aquest cicle inclou espectacles de dansa, música i teatre i activitats complementàries que tindran lloc durant els mesos de juliol i agost a Sant Joan de les Abadesses.
Programa:
Presentació del cicle
Margarida Casacuberta, doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre El comte Arnau del segle XXI. A continuació es farà una presentació dels espectacles i activitats que s'han programat.
Data: 8 de juliol de 2011
Hora: 19 h
Lloc: sala Abat Arnau de Vilalba del Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses
Veure més informació - 2011-06-23
-
L'estudi de les tombes reials del monestir de Santes Creus ja està en fase de resultats després de dos anys de recerca. I els resultats poden ser sorprenents. Per exemple, les proves han demostrat que el rei Pere el Gran, que va regnar al segle XIII, es tenyia el cabell de ros gràcies a una substància anomenada apigenina que procedeix de la ginesta. La pràctica era habitual en l'època. Altres proves demostren hipòtesis per les quals s'havia apostat com la confirmació que Blanca d'Anjou va morir en el seu desè part.
D'altra banda, l'estudi dels sepulcres ha destapat algunes pràctiques funeràries, com que la mateixa reina va ser enterrada maquillada amb carmí, o el fet que Pere el Gran no va ser enterrat com a monjo, sinó amb una túnica luxosa, una dada que s'ha descobert en l'anàlisi dels teixits. La recerca ha permès també reconstruir els rostres del rei i la reina.
Així, s'ha demostrat que Pere el Gran era un home sa, de tipologia alta i que va patir una malaltia infecciosa als pulmons, tot i que no s'ha pogut concretar que aquesta fos la causa de la seva mort. Pel que fa a la reina, s'ha pogut reconstruir el seu rostre i comprovar que l'escultura que se li va fer per decorar la tomba, mostra una imatge idealitzada de la dona. A més a més, la investigació d'aquests cossos i tombes ha permès descobrir noves dades a través de l'ADN, encara que no s'ha pogut analitzar tot el genoma per l'estat de degradació del cos, de manera que no es podran identificar els ascendents i descendents de Pere el Gran.
Font: Diari Ara
- 2011-06-23
-
El proper DISSABTE 25 DE JUNY, a les 22:00h, el President de la Fundació Palau, Tomàs Nofre, obrirà el festival d’enguany amb una intervenció sobre Josep Palau i Fabre, lector de Maragall, que s’emmarca dins els actes de l’Any Joan Maragall 2010-2011.
Seguidament, el cantautor, compositor i escriptor Ignasi Roda , juntament amb Josep A. Garcia al piano i Vassil Lambrinov al violí, ens presentarà Música per a poetes, un concert-recital amb obres de Joan Maragall i Josep Palau i Fabre, amb temes nous i d’altres que formen part de la trajectòria d’aquest cantautor que, des dels seus inicis, ha cercat en els poetes els textos i la inspiració per a les seves cançons.
- 2011-06-22
-
SÍLVIA MARIMON
FONT: Diari Ara
A Pere II el Gran pràcticament ja no li queden secrets. Sabem que era alt -media entre 1,75 i 1,80 metres-, que tenia les costelles elevades de tan estirar les regnes del cavall, que menjava molta carn i cereals i que era un home sa, si exceptuem una dentadura poc cuidada, però en aquella època no hi havia campanyes d'higiene bucal. Fins i tot, al magnètic rei que va conquerir Sicília i es va enfrontar als francesos i al papat, li podem veure el rostre. Tot plegat no és fruit de la imaginació de Mary Shelley, sinó dels resultats de la investigació i la restauració de les tombes reials de Santes Creus dirigides pel Museu d'Història de Catalunya.
Els 30 científics que han treballat en el projecte de la tomba de Pere el Gran, l'única d'un rei de la Corona d'Aragó que no ha estat víctima de l'espoli, però, encara no ho saben tot. Per exemple, no poden provar què va causar la mort del sobirà. "Podem afirmar que va patir una malaltia infecciosa pulmonar, segurament una tuberculosi, però no hi ha prou proves per poder afirmar que la tuberculosi va ser la causa de la mort", explica la coordinadora del projecte d'investigació i restauració, Marina Miquel. Tampoc s'ha pogut classificar l'SNPS del cromosoma. Miquel admet que la identificació d'ascendents i descendents masculins del monarca haurà d'esperar que la ciència avanci una mica més.
Els científics han fet caure alguns mites. A la seva crònica, Bernat Desclot assegura que el monarca havia estat enterrat abillat amb un hàbit de monjo. Els investigadors han pogut provar que va ser vestit amb una sarja de llana, de massa qualitat per correspondre a un auster sacerdot. Al pobre rei li van desarticular els peus i li van col·locar a nivell dels genolls, tot per encabir-lo dins el sepulcre banyera d'origen romà, que no estava adaptat a la notable alçada del monarca. Abans d'enterrar-lo el van rasurar i el van untar amb plantes com la Filipéndula vulgaris , la Chenopodium i l' Artemisia , que serveixen per preservar el cos.
La tomba de Blanca d'Anjou, que va morir enmig de grans dolors després del desè part, i el seu marit, Jaume II, no va tenir tanta sort com la de Pere el Gran. L'agost del 1836, després de la desamortització de Mendizábal, un grup de liberals eufòrics i antimonàrquics van treure els cossos dels monarques del sepulcre, els van trossejar i els van passejar pels carrers, clavats a la punta de les seves baionetes. El cos de la reina el van llençar al pou del Palau Reial. Poc temps després el va recuperar l'ànima caritativa d'Ignasi Carbó, exmonjo de Poblet. Malgrat totes aquestes vicissituds, els científics seran capaços de reconstruir el rostre de la reina, una feina en procés: "En aquest cas, a més, podem comparar el rostre de la reina amb l'escultura de Santes Creus".
- 2011-06-16
-
Notícia sobre la nova col·lecció "Tast de Clàssics" a el setmanari El Temps.
- 2011-06-15
-
Per Sílvia Marimon
A finals del 1152 els musulmans es preparen per resistir l’últim setge. Defensen Miravet, l’últim reducte musulmà de l’Ebre. Afora, els obstinats templers de l’exèrcit de Ramon Berenguer IV llencen els seus crits de guerra. Els musulmans aguanten dies, setmanes i mesos. A mitjans del 1153 defalleixen. Després d’una sagnant batalla, el castell cau en mans cristianes i els templers s’escarrassen a construir una autèntica fortaleza templera. No volen que quedi cap traça del castell andalusí. Poc imaginen que 154 anys més tard ells també seran víctimes del setge i hauran de fer front a les tropes de Jaume II.
Tampoc devien somiar que quasi mil anys després arqueòlegs i arquitectes desenterrarien tot el que ells havien volgut ocultar. En els últims nou anys, en aquest castell, que viu una nova etapa des que els polítics el van escollir com a escenari de consens de l’Estatut –el nombre de visitants el 2004 era de 26.725 i un any després va arribar als 31.304–, s’hi ha fet importants excavacions i una restauració titànica. Els diferents treballs arqueològics del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Història de Catalunya han aportat “importants novetats en el coneixement de la història del castell de Miravet”, assenyala l’arquitecte encarregat del projecte, Carlos Brull, que ha treballat amb els arqueòlegs Pere Lluís Artigues i Imma Mesas.
Font: Diari Ara
- 2011-06-03
-
El libro 'Llengua i literatura. Barcelona 1700' (Editorial Barcino), que se ha presentado este miércoles en Barcelona, pretende desmentir la decadencia en la literatura catalana en el siglo XVI, un concepto "erróneo y fruto del Romanticismo que actuó con una actitud provocativa hacia su movimiento predecesor".
La obra se enmarca dentro de una colección de seis tomos ya publicados y otros seis en camino, que pretenden preservar la historia de la ciudad de Barcelona desde ámbitos tan variados como la jardinería, la danza, los juegos, las fiestas y el tabaco.
En este sexto volumen, han participado Joan Santanach, Xavier Torres, Xavier Cazeneuve, Albert Garcia Espuche, Francesc Feliu y Josep Solervicens demostrando mediante textos que la sociedad barcelonesa y catalana de la época "dominaba las letras, no eran analfabetos".
"La decandencia se tiene que replantear", ha señalado Santanach, lamentando que se ha prescindido de tres siglos de literatura catalana porque han quedado deslumbradas por la época medieval y romántica.
Santanach ha destacado la gran calidad de las obras de Fontanella, Vallfogona y Romaguera, un modelo que ha sido tachado de castellanizado cuando, según el autor, se trataba de un modelo "que entraba en diálogo de posiciones creativas e innovadoras con la literatura castellana e italiana".
Font: La Vanguardia
- 2011-05-23
-
L’obra trobadoresca «va establir, de forma implícita, un codi ètic que és el fonament de les formes de sociabilitat de la societat occidental» i que inclou principis com la llibertat de l’amor i de la dona, la igualtat dels sexes, la generositat i la reciprocitat en el tracte social. Així ho ha explicat Vicenç Beltran i Pepió, un dels directors del projecte i el portal web Corpus des Troubadours. El projecte, gestionat i realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans per encàrrec de la Unió Acadèmica International, aplega un bon nombre de poemes dels trobadors més coneguts, com Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guiraut Riquier, però també d’autors menys divulgats, com és el cas de Peire Torat. El projecte, així com el portal web (http://trobadors.iec.cat/), en què es recullen tots els textos i els estudis relacionats, es va presentar el passat 19 de maig a l’IEC.
L’obra dels trobadors és una de les peces bàsiques i fonamentals en la història de la cultura europea. Tot i això, en general, molts estudis sobre la matèria són antics i es troben dispersos en edicions individuals, la qual cosa en dificulta l’accés. El Corpus des Troubadours recull, per primer cop, l’obra trobadoresca acompanyada d’una anàlisi extensa que permet al lector interpretar els textos: s’hi inclouen els manuscrits existents sobre un mateix poema, una introducció a la vida i a l’obra del trobador, una anàlisi crítica i, quan és possible ―que és en la major part dels casos―, una fotografia dels manuscrits i la traducció del poema en altres llengües. D’aquesta manera, contribueix al coneixement i a la recerca en occitanística i ofereix als professionals i als lectors apassionats dels trobadors tots els recursos disponibles. De moment, hi ha cent quaranta-sis poemes de trenta autors diferents, a més de l’anònim.
- 2011-05-19
-
L’associació Amics de Verdaguer de Folgueroles promou cada any l’acte Flors del Desvari, una trobada d'improvisacions i lectures poètiques i musicals al Pla de l'Ermita de la Damunt, on Verdaguer portava toies a la Verge i on es va inspirar per L'Arpa, el poema que mostra el naixement del "jo" com a poeta.
L’acte, que es troba dins del marc de la Quinzena Literària Verdaguer 2011, tindrà lloc aquest dissabte, 21 de maig, a les 18h i contarà amb la participació de Toti Soler, Ivette Nadal, Montse Vellvehí, Laia Noguera, Jaume Sangrà, Joan Tomas Martínez, Pol Monzó, Quim Font i en Guilla com a caps de cartell.
Amb la col·laboració dels Amics d’Els Clàssics.
- 2011-05-17
-
En un espai inhabitual del festival Barcelona Poesia, el pati de l'Institut d'Estudis Catalans (al Verger del Museu Marés, un espai clàssic del festival, hi fan obres), s'hi desplegarà una història oral de la poesia catalana en tres sessions: dies 13, 14 i 15 de maig. La primera, avui, de poetes medievals, anirà a càrrec de Dolors Miquel; la segona, de poetes barrocs, a càrrec de Josep Pedrals; la tercera, de poetes dels segles XIX i XX, a càrrec de Carles Rebassa. També avui, dos poetes que van ser al Palau, Jerome Rothenberg (vídeo) i Kgafela oa Magogodi, faran un recital de més profunditat, 'Les arrels i les energies de la poesia', al Palau de la Virreina. Després, al mateix lloc, el públic tindrà l'oportunitat de sentir 'Mahabbat, la ciència de l'amor. Un viatge per la poesia sufí'. I al vespre, a la biblioteca Jaume Fuster, es farà el recital 'Poetes de Proa', amb Manuel Forcano, Pere Rovira, Joan Margarit, Carles Camps Mundó i David Castillo, tots amb obra publicada a la col·lecció l'Óssa Menor.
L'editorial Barcino, participa, a través del seu Amics dels Clàssics, en les tres sessions de la 'Història oral de la poesia catalana'. Així ho explica: 'Al primer recital, dedicat als poetes medievals, hi participaran Joan Santanach, coordinador de l’editorial Barcino, que presentarà l’acte, i la poeta lleidatana Dolors Miquel, que llegirà fragments del llibre 'Cap home és visible', en què es presenten versions actualitzades de poemes catalans dels segles XIII, XIV i XV. Els músics Adrià Grandia, Tomàs Bernaus i Tonatiuh Cortés acompanyaran la poeta amb sons i melodies medievals. Les peces triades inclouen poemes de tall goliardesc, balades cortesanes, cants d’amor i mort, poemes jueus, albades militars, peces filosòfiques, iròniques i clarament sexuals..., amb la intenció d’oferir un ampli ventall d’estils i de temàtiques.'
Font: Vilaweb
- 2011-05-16
-
Nasqué a València a la fi del segle XIV, era fill d’un esclau morisc, s’autodescrivia com a «menut i lleig de fesomia» i de la seua producció literària només se n’han conservat 18 poesies. Però cap d’aquestes adversitats ha impedit que el valencià Jordi de Sant Jordi, que va entrar a la Cort i fou cambrer personal del rei Alfons el Magnànim fins la seua prematura mort en 1427, haja passat a la història com un dels millors escriptors del Segle d’Or valencià. Se’l coneix com l’últim trobador medieval i es va dedicar a l’amor cortès, un amor en majúscules de patiment i angoixa, i d’elogi cap a una dona de posició social més elevada amagada baix un pseudònim. No obstant, com bé diu la periodista Aurora Torras, encara que «elogiat pels seus contemporanis i considerat un dels autors més rellevants de la poesia catalana de tots els temps hui és pràcticament un desconegut. En part perquè la seua obra, escrita en occità, costa d’entendre. I també, no ens enganyem, perquè tot allò que sona a poesia medieval ens espanta». Però a partir d’ara potser espante menys.
Font: Diari Levante
- 2011-05-11
-
Des del passat 7 de maig i fins aquest diumenge 15, els visitants que vagin a Girona podran gaudir de la 56a edició de Girona Temps de Flors. Aquesta festa vegetal fa esclatar la ciutat en mil colors gràcies als 116 punts que aquest any s'han habilitat per a les instal·lacions. La majoria d'aquests punts (82) són patis interiors, 27 són espais florals i 7 són jardins.
Una de les novetats que el visitant podrà trobar aquest any és la introducció de nous espais per a les exposicions florals, com ara la plaça de Catalunya, on es portarà a terme un enjardinament permanent, i el Mirador de les Dones (el solar dels antics Maristes), al Barri Vell. També s'estrenarà una ruta multisensorial dissenyada per a persones amb discapacitat visual, mentre que entre les activitats paral·leles destaca la celebració de la tercera edició del Land Art (una trobada que reuneix creadors de diferents països amb l'objectiu de portar a terme intervencions artístiques aprofitant la naturalesa). Una dotzena d'exposicions repartides en diferents edificis, tallers, concerts i fires d'alimentació i artesania completen l'oferta.
- 2011-05-10
-
Aquest dilluns, 9 de maig, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona va tenir lloc un acte d’homenatge al catedràtic jubilat Martí de Riquer, amb motiu de l’edició de Los trovadores. Historia literaria y textos (Ariel, 2011). Va presidir l’acte el rector Dídac Ramírez, i hi van intervenir el director de l’Editorial Ariel, Francisco Martínez Soria; el poeta, escriptor i acadèmic Pere Gimferrer, autor del pròleg de l’edició; la catedràtica de Filologia Romànica de la UB Anna Maria Mussons i el catedràtic d’Història de la UAB i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona José Enrique Ruiz-Domènec; el vicerector d’Informació i Comunicació, Pere Quetglas, el degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i la catedràtica de Filologia Románica i filla del Dr. de Riquer, Isabel de Riquer.
Editada fa més de trenta anys (1975, reeditada el 1983), aquesta obra va esdevenir aviat una edició de culte, el llibre més complet sobre la lírica dels trobadors, no només entre els especialistes en literatura medieval, sinó també entre els amants de la poesia i la cultura, ja que, tal com destaca Gimferrer «Los trovadores de Riquer ha tingut un paper essencial en la configuració de la poesia contemporània». Això és possible pel fet que de Riquer assoleix la suma i la síntesi dels estudis existents sobre el llegat dels trobadors, però també per la seva erudició, que li permet d’endinsar-se en un món fascinant i inesgotable.
- 2010-04-26
-
Si tots els sants tenen vuitada, enguany Sant Jordi, que ha caigut en dissabte i enmig de les vacances de Setmana Santa, l’ha tingut literalment. Ja se n’han ocupat editors i llibreters per mirar de conjurar l’efecte de tanta ociositat al calendari. De fet, el remei ha estat una manera d’allargassar aquesta festa de la literatura. Un cop donat el tret de sortida, arrenquen les tournées d’escriptors (mediàtics i no) que es troben amb els seus lectors i que fan propícia –en el breu espai de temps de què disposen– l’ocasió per a la confidència, fruit de la pressa i de l’oportunitat, de la barreja entre coneixença i estranyesa. És un fenomen singular que deixa parats els estrangers que tenen ocasió de viure’l.
Dir Sant Jordi, però, vol dir parlarde vendes, de lectura, de llistes de més venuts i, per tant, de bestsellers. Pot ser perquè enguany he publicat Per què llegir els clàssics, avui (Ara Llibres 2011), darrerament em fan la pregunta de si el clàssic és l’oposat del bestseller.
Font: Diari Ara
- 2011-04-27
-
El mercat, que se celebra dins el marc de la Festa Verdaguer, és una bona ocasió per trobar llibres de vell de poesia i visitar el poble, el museu i les exposicions.
Aquest any -dedicat al llibre Canigó- es presentarà el vídeo Canigó 125 Veus, una lectura polifònica del poema amb veus i paisatges d'arreu de Catalunya. Un mercat ideal per passar un dia en família i gaudir dels actes tradicionals d’una festa literària de més de cinquanta anys d’història.
Dates: 15 de maig
Lloc: Folgueroles (Osona)
Organitza: Fundació Jacint Verdaguer
www.verdaguer.cat // info@verdaguer.cat
- 2011-04-06
-
Àngel Guimerà, en una definició que va fer fortuna, equiparava les quatre cròniques medievals com els «quatre evangelis de la pàtria catalana». Segurament Guimerà no tenia la intenció de retratar d’una forma tan fidel el país, ja que malgrat aquesta consideració tant grandiloqüent d’«evangelis», actualment és pràcticament impossible trobar-les a les llibreries i en moltes de les biblioteques no especialitzades.
Si la memòria no em falla, en aquests moments només es comercialitzada l’edició de la crònica de Bernat Desclot publicada per Barcino fa cosa d’un any així com una antologia de textos que va publicar Edicions 62 l’any 2009 i pensada com a text de suport per a l’ensenyament mitjà.
D’edicions recents de les quatre cròniques únicament tenim l’edició de bibliòfil a càrrec de l’Editorial Base, amb edicions facsímils de les primeres edicions en català… o, més enllà, l’edició en un volum i en paper bíblia realitzada per Ferran Soldevila i publicada pòstumament per Edicions Selecta dins la col·lecció «Biblioteca Perenne».
Font: Diari d’un Llibre Vell
- 2011-04-06
-
La presentació tindrà lloc el pròxim dia 11 d'abril en el marc de la Fira del Llibre de València.
- 2011-03-29
-
El proper dijous 31 de març, l’Editorial Barcino presentarà la seva traducció a l’alemany de Doctrina Pueril dins el marc de les xerrades literàries “De la idea al paper” organitzades per l’Institut Ramon Llull, un programa d’actes relacionats amb el procés que segueix una obra literària des del seu naixement fins que arriba al lector. La presentació tindrà lloc a les 20h a la seu de l’IRL i hi intervindran en Joan Santanach, autor del pròleg de l’edició, i Elisenda Padrós Wolff, autora de la traducció.
Doctrina Pueril. Was Kinder wissen müssen (“El que han de saber els nens”) va ser escrita per Ramon Llull entre els anys 1274 i 1276. Es tracta d’un llibre adreçat a infants, però també a adults, en què s’expliquen nocions bàsiques de la doctrina cristina i el catecisme, i que també inclou capítols de caire enciclopèdic sobre filosofia natural, les religions monoteistes de la Mediterrània, entre d’altres qüestions. “El llibre ens explica tot el que hem de saber per conèixer l’Edat Mitjana” , assegura Joan Santanach. La claredat i les característiques de la Doctrina pueril va fer que durant l’Edat Mitjana tingués una àmplia circulació, en català i en altres llengües, fins al segle XVIII. Aquest és el quart volum de la col·lecció Katalanische Literatur des Mittelalters, una coedició entre Editorial Barcino i l’alemanya LIT Verlag per publicar clàssics catalans medievals en alemany. L’obra parteix de l’edició crítica del text català de Joan Santanach i és la primera traducció a l’alemany de la Doctrina pueril.
- 2011-03-28
-
Hi ha un Le cahier gris (francès), un Das graue Heft (alemany), un Het Grijze Schriften (neerlandès), un Svi Dnevnik (serbi) i un Cuaderno gris, però fins ara no existia The grey notebook, la traducció anglesa de l’obra més coneguda de Josep Pla, que sortirà publicada a finals del 2012 a NYRB Classics, el braç editorial d'una de les revistes literàries més influents del món, The New York Review of Books, i que té un bell eslògan: "Un llibre és un regal que pots obrir una vegada i una altra".
El traductor, Peter Bush, va dirigir durant sis anys el centre britànic de traducció de la universitat d'East Anglia, on va ensenyar Sebald. Bush, que viu a Barcelona des de fa vuit anys, creu que la literatura catalana viu una emergència desconeguda als Estats Units. "M’acaben d'encarregar la traducció de La vida amarga, els 24 relats que va escriure Pla durant el seu periple com a periodista en diferents ciutats de l'Europa d'entreguerres, com el seu conte sobre Berlín, en l'època de la hiperinflació i l'auge de Hitler i el nazisme. El publicarà Archipielago Books a finals del 2013".
L'escriptor català contemporani amb més demanda de traduccions als Estats Units és Quim Monzó. Després de veure publicat La magnitud de la tragèdia, l'any passat va sortir Benzina (escrita a Nova York) en versió de Mary Ann Newman per Open Letter Books i al juny apareixerà Guadalajara, traduït per Bush, que també està traduint Mil cretins.
Hi ha més títols catalans: Bush tradueix Incerta glòria de Joan Sales, Contes russos de Francesc Serés per a l'editorial britànica MacLehose, la seva companya Teresa Solana (Drecera al paradís, Bitter Lemon Press). Han sortit més versions de Mercè Rodoreda, de Bearn de Llorenç Villalonga, relats de Jaume Cabré (Winter Journey, en Swan Isle Press), a més de poemes de Joan Margarit, Francesc Parcerisas, Ernest Farrés, Gabriel Ferrater ... entre d'altres, inclosos els clàssics que publica en anglès l'editorial Barcino.
Font: La Vanguardia
- 2011-03-22
-
Michael Mandragoureas
El període de la dominació francesa i catalana a la fi de l'Edat Mitjana és una matèria quasi desconeguda en la Grècia d'avui. Malgrat tot, pertany a la nostra història pàtria i voler oblidar-lo és botar un escaló en el desenvolupament de la nació hel·lènica. La veritat és que les fonts catalanes del passatge almogàver per terres gregues ens eren fins fa poc desconegudes per manca de traduccions. Coneixíem únicament la narració de l'historiador bizantí Paquimeres qui, en la descripció dels fets, coincideix de manera sorprenent amb la Crònica de Ramon Muntaner, encara que, com és natural, la impostació és totalment diversa, com no podia ser d'altra manera. Ara, finalment, l'editorial Barcino-Tamesis ha publicat en anglès The Catalan Expedition to the East: from the Chronicle of Ramon Muntaner, i hem pogut prendre coneixença directa de la descripció del cronista català.
Font: Diari de Balears
- 2011-03-16
-
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA. Demà a la tarda, la casa de subhastes barcelonina Balcli’s tornarà a posar a la venda, amb un preu de sortida de 120.000 euros, la Verge de Bellpuig de les Avellanes. Aquesta escultura de Bartomeu Robió, un dels mestres d’obres de la Seu Vella de Lleida, està considerada una de les obres mestres del Gòtic català i és un dels prop de cinquanta béns d’interès nacional datats entre els segles XIII i XV que estan ens mans privades. De totes les èpoques, la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat en té catalogats un total de 1200.
Aquesta mare de déu no torna a sortir a la venda perquè no despertés l’interès de cap col·leccionista o museu quan la mateixa casa de subhastes la va posar a la venda la primera vegada el mes de maig passat. Aleshores, la Generalitat de Catalunya la va retirar de la subhasta adduint que els seus propietaris no els havien comunicat que la volien vendre, requisit indispensable que havien de complir. Amb tot, després no la va adquirir, d’acord amb el dret d’adquisició preferent de què l’administració pot gaudir en aquests casos. Els propietaris havien mostrat el seu descontentament davant l’actuació de la Generalitat, ja que l’administració sol adquirir les obres, després d’exercir el dret de tempteig i retracte, pel preu a què han estat rematades a subhasta.
Font: Diari Ara
- 2011-03-10
-
El proper dilluns 14 de març, a les 19 h 30 min, es presentarà a l’Ateneu Barcelonès la plataforma Amics d’Els Clàssics. Es tracta d’una iniciativa d’Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, per difondre els clàssics medievals, promoure’n la lectura i acostar-los als joves. En el transcurs de l’acte, també es presentarà la nova traducció castellana de la novel·la de cavalleries Curial e Güelfa, publicada per DVD Ediciones i Barcino. L’acte compta amb la participació de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC).
La presentació anirà a càrrec de David Guixeras, traductor de l’obra al castellà, Anton M. Espadaler, professor de literatura medieval a la Universitat de Barcelona, Sergio Gaspar, director de DVD Ediciones, Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i José María Micó, assessor de la col·lecció DVD-Barcino.
- 2011-03-09
-
El proper dissabte 12 de març, a les 18 h, Editorial Barcino presentarà a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac la plataforma Amics d’Els Clàssics. Es tracta d’una iniciativa d’Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, per difondre els clàssics medievals, promoure’n la lectura i acostar-los als joves. L’acte serà presidit per Tomàs Nofre, president de la Fundació Palau, i Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, que presentarà la nova plataforma. L’acte també compta amb la participació de l’Associació Arts i Lletres.
Durant la presentació, hi haurà una lectura de fragments de clàssics medievals catalans a càrrec de Pitu Hernández, Ariadna Cabezas, Manuel Llanas, Joan Rangel, Josep Sampera, Tomàs Nofre i Carles Duarte, que llegiran textos d’Ausiàs March, Ramon Llull i Jordi de Sant Jordi. A més, el president de la Fundació Palau analitzarà la influència d’Ausiàs March en l’obra de Josep Palau i Fabre, i Josep Sampera recitarà un dels seus poemes més colpidors i que mostra clarament aquesta influència, Vaig com les aus. La veu del mateix Palau i Fabre tancarà l’acte gràcies a un enregistrament en què l’escriptor recita textos d’Ausiàs March.
Amb Amics d’Els Clàssics, Barcino vol encomanar la passió pels clàssics a tots els públics. Aquells que s’adhereixin al grup –l’adhesió és gratuïta– coneixeran els autors, títols i edicions més universals de la literatura catalana, rebran regularment notícies de les novetats d’obres clàssiques publicades per Barcino i seran informats de les xerrades, presentacions, lectures i taules rodones al voltant del món dels clàssics. No només tindran promocions i descomptes en la compra de llibres o material relacionat, sinó que des del web www.elsamicsdelsclassics.cat podran accedir a continguts específics relatius a la literatura i al món medievals, com ara articles i notícies sobre troballes, avançaments editorials i pdfs d’obres antigues i descatalogades.
Des que es va posar en marxa el mes de setembre passat, la iniciativa ja ha rebut més de 4.000 adhesions. A més de la presentació a Caldes d’Estrac, Editorial Barcino ha donat a conèixer la plataforma a Barcelona, Lleida, Alacant, l’Espluga de Francolí, Sueca, Girona, Tarragona, Vic, Reus, València, Badalona i Palma. I seguirà recorrent el territori en els propers mesos.
- 2011-03-01
-
Dimarts, 8 de març, 20h. Teatre Romea. Entrada lliure.
Coincidint amb el fet que al 2011 se celebra el Centenari del Dia Internacional de les Dones i que es compleix també a Espanya el vuitantè aniversari del sufragi universal, la Fundació Romea organitza, en col·laboració amb l’Institut d’Investigació en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, una lectura dramatitzada per tal de destacar la importància de l’obra de Christine de Pizan (Venècia 1363 - Poissy, França, 1420), poetessa i prosista, considerada una de les pioneres en la defensa dels drets de la dona.
A la lectura, s’imagina un diàleg fictici entra l’autora i el teòleg i filòsof Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409), autor entre altres obres de Lo Llibre de les dones (1494) sobre normes de vida cristiana per a donzelles, casades, viudes i religioses. La lectura està dirigida per Carme Portaceli, amb dramatúrgia de Miquel Pujadó i interpretada per Montse Esteve i Manel Barceló.
La querella de les dones és un complex debat que es produí en el context de la cultura occidental durant els darrers segles medievals i que va perdurar durant tota l’època moderna.
És un debat filosòfic, teològic, polític i literari que qüestionava la suposada inferioritat natural de les dones i la superioritat natural dels homes, propagada per molts tractadistes medievals, de manera que es justificava el lloc desigual que ocupaven les dones i els homes a la societat, és a dir en la família, en la política i en la cultura.
És una pràctica política, no només un debat literari, que «posa en paraules les relacions dels sexes i entre els sexes nascudes de la crisi del feudalisme».
La querella de les dones va néixer a les darreres dècades del segle XIV. És contemporània a la redacció del Llibre de les dones, i situa la condició femenina en el centre del debat intel·lectual i polític. Certament dominarà la idea que els homes i les dones som significativament diferents, i que els homes són superiors a les dones.
- 2011-02-25
-
Francesca Marí
El pati dels Homes de la Misericòrdia tornarà a ser l'aixopluc de la Setmana del Llibre en Català que, com calia esperar, enguany estarà marcada per la crisi. Del 25 de febrer al 6 de març, la literatura feta en la nostra llengua -o que hi ha estat traduïda- serà la protagonista d'una fira que ja té 22 anys d'història. El sus oficial el donarà l'escriptora catalana Lolita Bosch, que en serà la pregonera. La inauguració tindrà lloc divendres que ve, dia 25, a les 18 hores a l'envelat que ahir ja començava a alçar-se al pati del Consell. Més de 80.000 volums s'exhibiran en els 800 metres quadrats d'aquesta Setmana que, com cada any, inclou un programa d'activitats paral·lel.
Conferències, taules rodones, concerts i les presentacions de les darreres novetats editorials seran el complet cultural de deu dies literaris. Entre els actes, destaca la presentació del darrer premi Sant Jordi, L'home amb la maleta, de Ramon Solsona (dia 26 a les 19.30 hores); de L'arqueòleg, de l'escriptor i periodista Martí Gironell, que repetirà per segon any a la Setmana palmesana (27 de febrer, a les 18 hores); de la col·lecció Els nostres clàssics de l'Editorial Barcino, amb la presència de Carlos Duarte i Stefano Cingolani (4 de març a les 18 hores), i de la darrera novel·la de la mallorquina Carme Riera, Natura quasi morta (5 de març a les 18 hores).
Font: Diari de Balears
- 2011-02-24
-
L'estudi analitza els canvis de la societat catalana en els darrers deu anys.
- 2011-02-15
-
LAIA ALTARRIBA
“Ermessenda de Carcassona va governar tota sola durant 40 anys el segle X, però és una gran desconeguda perquè l'han esborrada, perquè la història s'ha construït basant-se en els homes que han manat". D'aquesta manera la guionista Mercè Sarrias explica qui és la protagonista de la nova minisèrie que prepara TV3 i per què és interessant aquest personatge. Sarrias, juntament amb Núria Furió, ha escrit el guió ...
Font: Diari Ara
- 2011-02-14
-
El músic i compositor català Jordi Savall ha estat guardonat en la 53a edició dels Premis Grammy com a Millor Actuació de Petit Format de gènere clàssic per la seva obra Dinastia Borja. Església i Poder al Renaixement.El compositor, de 60 anys, competia amb Harry Christophers per Music For The Tudors i Øyvind Gimse & Geir Inge Lotsberg per Trondheimsolistene.
Font: Diari Ara.
- 2011-02-03
-
Ha estat una troballa 'involuntària'. Els arxivers del Museu de la Vida Rural estaven buscant un altre document, una carta de Pau Casals a Lluís Carulla, quan s'han topat amb aquest petit tresor.
El poema Rosa en poncella no és inèdit, ja el va publicar Proa en un dels volums de Totes les obres de Jacint Verdaguer. Però el que sí es desconeixia és el manuscrit. El va trobar el responsable de l'arxiu del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, Albert Carreras, mentre buscava un altre paper, una carta de Pau Casals.
El poema està datat el 2 de febrer de 1901, és a dir, que ara fa cent onze anys que l'autor de Canigó el va escriure amb la seva pròpia mà. El va dedicar a Rosa Arumí, la filla d'una família amiga de Vilassar de Mar, a qui va batejar a l'església de Betlem, a la Rambla Barcelonina, just davant per davant del Palau Moja. És un poema breu i senzill, gens artificiós, a les antípodes de Canigó o L'Atlàntida.
El manuscrit estava al fons Josep Maria Casacuberta, el fundador de l’Editorial Barcino, que des de 1972 forma part de la Fundació Lluís Carulla. No és estrany que Casacuberta hagués guardat aquest poema:“Després de la Guerra Civil, Casacuberta tenia moltes dificultats per publicar llibres en català i va dedicar tota la seva energia a l’estudi de l’obra verdagueriana”, assegura Carles Duarte, director de la Fundació Carulla.
Sílvia Marimon
Font: Diari Ara
- 2011-01-30
-
Bernat, menja! És el meu clàssic per excel·lència. M'hi enfronto cada vespre amb la cullera a la mà, i en estat d'alarma per intentar desarmar la vaga de morros amb què el meu fill rep la sopa. La seva germana bessona és més de l'espill, segueix el llibre de les dones. A casa, ja ho veieu, ens apassiona el passat. És la manera d'aconseguir el futur. Així doncs, ens nodrim de la Bernat Metge, dels Amics dels Clàssics que promouen Barcino i la Fundació Carulla, i d'alguna joia de Quaderns Crema.
Font: ElPunt.cat
- 2011-01-27
-
Assisteixo a l'acte d'homenatge que la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans dedica a Josep M. de Casacuberta (1897-1985) amb motiu del vinticinquè aniversari del seu traspàs, en representació d'Òmnium Cultural. La Sala Pere Coromines, té l'aforament just per acollir actes de format mitjà i la seva disposició i, sobretot, la decoració, la fa càlida i acollidora. El caliu l'hi atorguen avui els assistents, familiars, amics i coneguts de Casacuberta i deutors del seu mestratge, filòlegs i professors, representants d'entitats i institucions se saluden, evoquen i agraeixen. Hi entreveig Carles Duarte, de la Fundació Lluís Carulla, que continua fa créixer l'Editorial Barcino, fundada el 1924 per un jove Josep M. de Casacuberta que deixa la direcció de l'Oficina de Toponímia i Onomàstica de l'IEC exercida entre 1921-1923 en mans de Joan Coromines.
Font: Quadern de Terramar, Bloc de Vinyet Panyella
- 2011-01-27
-
Dimecres 12 de gener es va inaugurar a Nicòsia (Xipre) la mostra col·lectiva Interpretant Ramon Llull, l’amic i l’amat, que estarà exposada al Famagusta Gate Cultural Centre fins el 31 de gener. La Directora Adjunta de l’Institut Ramon Llull, Fanny Tur, va inaugurar l’exposició, juntament amb l’ambaixador d’Espanya a Xipre, Juan José Urtasun, la batllessa en funcions de Nicòsia, Soula Kollakidou, i una delegació de les Illes encapçalada per la presidenta del Parlament, Aina Rado, i el Conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes, Bartomeu Llinàs.
L’exposició, organitzada pel Govern de les Illes, el Consell de Mallorca, i la CAM, mostra l’obra cedida de 66 artistes plàstics de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, inspirada en L’Amic i L’Amat de Ramon Llull. Cada un dels autors ha interpretat un dels 365 versicles del llibre, corresponent al seu dia de naixement. Es tracta de 66 obres de tècnica lliure plasmades en teles de 45x55 cm.
Recorregut internacional
La mostra, que ha recorregut totes les Illes, neix amb la doble voluntat de promoure la figura universal de Ramon Llull, i de donar a conèixer la creació dels artistes plàstics de les Illes Balears. De la mà de l’Institut Ramon Llull, aquest 2010 l’exposició ha iniciat una gira internacional que l’ha dut a Berlín, Moscou, Madrid i Atenes. L'IRL es fa càrrec del trasllat de les obres i convida un petit grup d'artistes a participar a cada inauguració. D'aquesta manera, els creadors tenen l'oportunitat de difondre la seva obra a l'exterior d'una manera més directa. En aquesta ocasió, es van desplaçar fins a Nicòsia per participar a la inauguració de la mostra Ñaco Febrer, Guillem Llabrés i Pedro Asensio.
- 2011-01-22
-
El Centre de Lectura serà la seu, dijous vinent, de la presentació de la nova plataforma Amics dels Clàssics, impulsada per l'Editorial Barcino i la Fundació Lluís Carulla per promoure els clàssics medievals entre els joves. També s'hi presentarà el nou volum d'Editorial Barcino Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot, a cura de Stefano Cingolani. A l'acte participaran Jordi Agràs, president del Centre de Lectura; Lluís Miquel Pérez Segura, alcalde de Reus; el traductor i lingüista Joaquim Mallafrè; el periodista Xavier Graset; el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, i el filòleg Stefano Cingolani. Per tancar la presentació, hi haurà una lectura de fragments de clàssics medievals.
Font: El Punt – Tarragona
- 2011-01-07
-
El musicòleg i gambista Jordi Savall sempre cita unes paraules d'Elias Canetti quan parla dels seus projectes historicistes: "La música és la història vivent de la humanitat". El premi Nobel de literatura fa referència al fet que només amb la música podem reviure l'emoció d'una època. I Savall, conscient d'això, ja ha fet gairebé mitja dotzena de projectes, del Jerusalem cruïlla de cultures i religions als càtars passant per Cristòfol Colom i Don Quixot. El seu últim treball és potser el més ambiciós, ja que, a partir de la dinastia Borja travessa set segles d'història, des de l'any 1000, amb l'ascendent més llunyà de la família de Xàtiva i Gandia, fins a l'any 1671, quan el papa Climent X canonitza Francesc de Borja, l'últim d'una gran nissaga. El resultat és un llibre-disc d'excel·lent factura titulat Dinastia Borja. Església i poder al Renaixement (AliaVox), tres discos, un DVD i un volum de prop de 400 pàgines en sis llengües (català, anglès, castellà, francès, italià i alemany), que avui presentarà al Saló del Tinell de Barcelona dins el cicle El So Original després d'haver-lo posat de llarg a Gandia a primers de gener del 2010. La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI acompanyaran el mestre.
Font: Diari Ara
- 2010-12-31
-
El sis-centè aniversari del naixement de Joanot Martorell, autor del 'Tirant lo Blanc', es clausura a València amb l'exposició 'Joanot Martorell. La tardor de la Cavalleria', comissariada per Eduard Mira i Christian Beaufort. L'exposició, que ocuparà el centre del Carme fins el 13 de març de 2011, evoca l'ambient cavalleresc que va inspirar el Tirant, amb cent trenta-dues peces (armadures, tapissos, espases…) de l'època procedents de vint-i-tres centres europeus.
Entre les peces més notables hi ha una armadura del 1450, la més completa que es conserva a tot el món, feta a la mateixa armeria que la de Martorell; l'espasa del rei d'Hongria; i un tapís que reprodueix un dels passatges de la guerra de Troia, protagonitzat per Aquil·les, del museu catedralici de Zamora.
L'exposició ofereix una visió impressionista de la vida de Joanot Martorell, explica Eduard Mira, que proposa l'exposició a partir de tres ciutats que representen tres etapes de la vida de Martorell: València, on va viure i es va formar; la cort de Westmister, que visità per l'honor de la seva germana Damiata; i Nàpols.
Font: Vilaweb.cat
- 2010-12-16
-
Pedra i Sang, l’espectacle que recrea l’assassinat de l’abat Biure durant la missa del Gall de 1350 al Monestir de Sant Cugat, està de celebració. L’edició d’enguany representa el 10è aniversari de l’obra, fet que es commemorarà amb un total de 10 activitats, entre el 2010 i el 2011, com l’edició d’un conte per a infants, una exposició temporal al Museu-Monestir de Sant Cugat o una trobada dels participants al llarg de les deu edicions. Del dia 25 al 28 de desembre la sala capitular del claustre romànic del Monestir Sant Cugat es transformarà en un petit teatre, fet que li dóna a l’obra l’al·licient de representar-se al mateix lloc on succeïren els fets històrics que es narren. Aquesta tragicomèdia musical és una producció pròpia de l’Ajuntament de Sant Cugat en la qual hi participen quasi una quarantena d’intèrprets, des d’ actors professionals de la companyia Tetrateatre que interpreten els personatges principals fins a “gent de carrer” amateur que donen vida i veu al poble de Sant Cugat d’aquesta història.
Pedra i Sang s’ha consolidat com un espectacle de Nadal propi i genuí de la ciutat de Sant Cugat. L’obra està escrita pel santcugatenc Josep M. Jaumà i compta amb les composicions musicals de Joan Alavedra i la direcció de Dolors Vilarasau.
Per a més informació: www.amicsdepedraisang.cat
- 2010-12-14
-
Dijous que ve, a la una del migdia, es presentarà a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG) la plataforma Amics d'Els Clàssics. Es tracta d'una iniciativa d'Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, per difondre els clàssics medievals, promoure'n la lectura acostar-los als joves. A l'acte hi participaran Joan Ferrer, degà de la Facultat de Lletres de la UdG, Joan Santanach, coordinador de l'Editorial Barcino, i els filòlegs Stefano Cingolani i David Guixeras.
- 2010-12-13
-
Sílvia Marimon
BARCELONA. “Pere el Gran és un rei políticament incorrecte als ulls sensibles i ètics del segle XXI”, deixa anar l’historiador italià Stefano Maria Cingolani, autor de Pere el Gran. Vida, actes i paraula (Editorial Base). No era magnànim ni pactista “sinó monàrquic i autoritari”. L’amor incondicional i ardent amb la reina Constança, descrit pel cronista medieval Ramon Muntaner, és un altre mite romàntic–les aliances matrimonials a l’Edat Mitjana deixaven poc espai a les nobles i baixes passions– que Cingolani polvoritza amb arguments contrastats. L’historiador italià dedica fins i tot un epíleg a l’“ombrívola” figura de la filla del rei Manfred I de Sicília, declarada beata per l’Església catòlica: “La meva imatge de Constança ha canviat molt al llarg del llibre, sobretot des del moment que vaig descobrir el testament, inèdit fins ara, que estava als arxius de la Corona d’Aragó”.
Font: Diari Ara
- 2010-12-06
-
El proper dijous, 9 de desembre, a les set del vespre, es presentarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC la plataforma Amics dels Clàssics, una iniciativa de l’Editorial Barcino i la Fundació Lluís Carulla per a difondre els clàssics medievals, promoure’n la lectura i acostar-los als joves. En aquest acte també és presentarà la nova edició del Llibre de Fortuna i Prudència, de Bernat Metge, de la col·lecció Els Nostres Clàssics. En l’acte intervindran Salvador Giner, president de l’IEC; Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla; Joan Santanach, coordinador de l’Editorial Barcino, i Lluís Cabré, curador de l’obra. Tancarà l’acte el poeta Jaume C. Pons Alorda, que farà una lectura del llibre.
- 2010-12-03
-
Ahir es va presentar a la Sala Aifos de la Universitat d'Alacant, l'associació Amics d'Els Clàssics, una xarxa creada per l'editorial Barcino per donar a conèixer els clàssics de la literatura catalana, valenciana i mallorquina. D'Ausiàs March a Ramon Llull, passant per Bernat Metge o Roís de Corella, Amics d'Els Clàssics vol fomentar el coneixement i el gaudi dels nostres clàssics, sobretot entre els lectors més joves.
L'acte ha estat organitzat pel Vicerectorat d'Extensió Universitària, el Servei de Promoció del Valencià i la Facultat de Filosofia i Lletres, en col·laboració amb l'Editoral Barcino i la Fundació Lluís Carulla. El professor de la UA, Rafael Alemany, va fer un parlament sobre 'Els Nostres Clàssics, dels orígens a l'actualitat'. L'acte es va completar amb les lectures de distints textos d'escriptors clàssics valencians i catalans fetes per alumnes de la Facultat de Filosofia i Lletres.
L'editorial Barcino, fundada el 1924 per Josep Maria de Casacuberta, alberga la col·lecció Els Nostres Clàssics, que publica des del mateix any 1924 els textos catalans, valencians i mallorquins antics.
- 2010-11-08
-
Em trobe per vora riu un dels meus alcaldes ací, a la Ribera Baixa del Xúquer, encara podem qualificar la majoria d´alcaldes de nostres amb una samarreta que portava una inscripció amb tipografia molt moderna que deia Curial i Güelfa. D´on has tret això?, li pregunte. I em conta que la Fundació Lluís Carulla ha inventat l´associació Amics dels Clàssics, que vol encomanar la passió pels autors i les obres més importants de la nostra literatura i que es presenta a ca Fuster, a Sueca, en un acte en què es llegiran fragments de clàssics medievals. I la sorpresa és que els lectors són els alcaldes Joan Baldoví, de Sueca; Albert Girona, d´Almussafes; Joan Baptista Ferrando, d´Albalat; i Manolo Anaya, de Riola. Em conta que es tracta d´una iniciativa de l´Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, que vol difondre els clàssics medievals, promoure´n la lectura i acostar-los als joves. No puc estar-me de pensar que, per sort, encara queden alcaldes que recolzen iniciatives que no donen vots i que són fonamentals per a l´educació dels nostres joves. Encara que puga pecar d´ingenu, actes com el que em descriu el meu alcalde em reconcilia amb la gent que es dedica a la política, la major part dels quals són honrats i que estan en el seu lloc per servir la seua gent i el seu país. Potser actes com aquests ens ajuden a oblidar-nos de la imatge que, malauradament, ens donen els mitjans de comunicació dels nostres polítics que sempre ixen fotografiats com a protagonistes d´una corrupció que ja forma part del nostre paisatge i de la nostra història més immediata.Evidentment em vaig apuntar a escoltar la lectura per poder sentir dels polítics una altra cosa que no foren les mentides a què ens tenen acostumats els que més manen a casa nostra. Potser tinga sort i puga escoltar les velles paraules de Joanot Martorell: «A qui diu falsies s´esdevé que no el creu hom de les veritats, e grans veritats s´ajusten ab poca falsia; així si desitja que hom lo crega, prenga en cascun tostemps veritat, e així acostumant sa llengua que no sàpia mentir».
- 2010-11-05
-
El proper dimecres 10 de novembre, a les 19h, es presentarà a la Sala Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic la plataforma “Amics d’Els Clàssics”. Es tracta d’una iniciativa d’Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, per tal de difondre els clàssics literaris catalans, promoure’n la lectura i acostar-los als joves. L’acte és organitzat per la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris.Durant la presentació, diversos estudiants i professors de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació i de l’Aula Segimon Serrallonga, faran una lectura de textos medievals. Així mateix, també es donarà a conèixer el darrer volum publicat per Barcino, el Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot, que serà presentat pel seu curador, Stefano M. Cingolani. Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, presentarà la plataforma.
- 2010-10-21
-
Amb l'objectiu que els autors clàssics de la literatura catalana siguin més coneguts, més llegits i més valorats entre els joves, neix la plataforma Els Amics d'Els Clàssics, una iniciativa impulsada per la Fundació Lluís Carulla i l'Editorial Barcino –reconeguda en la publicació de clàssics catalans– que ahir es va presentar a la Facultat de Lletres de la URV a Tarragona. En l'acte hi va ser present el president de la Fundació Carulla, Carles Duarte, que va descriure la nova plataforma literària com un “espai útil” en què el col·lectiu de joves pot llegir, reflexionar i compartir els clàssics. La presentació en què diversos estudiants de Lletres van participar en la lectura de textos medievals també va servir per presentar el darrer volum editat per Barcino, el Llibre del rei en Pere, de Bernat Desclot, i que va ser a càrrec del professor Stefano M. Cingolani.Amb el lema No tots els meus amics són al Facebook!, la nova plataforma literària Els amics d'Els Clàssics convida els joves, a través de la xarxa, a participar en xerrades presentacions, lectures i taules rodones al voltant del món dels autors universals i entrar a formar part d'un grup d'amics en què els protagonistes són personatges de la talla d'Ausiàs Marc i Ramon Llull, entre d'altres.
- 2010-10-12
-
El proper divendres 15 d’octubre, a les 19.30 h, es presentarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí la plataforma Amics d’Els Clàssics, que ha creat l’Editorial Barcino per tal de difondre els clàssics literaris catalans, promoure’n la seva lectura i acostar-los als joves. La presentació consistirà en una lectura de fragments escollits. Així mateix, també veurà llum el darrer volum publicat per Barcino, La crònica del rei en Pere, de Bernat Desclot, que serà presentat pel seu curador, Stefano M. Cingolani. Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Joan Santanach, coordinador d’Editorial Barcino, presentaran la plataforma. Els encarregats de la lectura seran Josep Vallverdú, Jaume Ferrer, Maria de la Serra Balanyà. Xavier Lozano i Jordi Carulla-Ruiz.
Amb aquesta iniciativa, Barcino vol encomanar la passió pels clàssics a tots els públics. Aquells que s’adhereixin al grup –l’adhesió és gratuïta– coneixeran els autors, títols i edicions més universals de la literatura catalana, rebran regularment notícies de les novetats d’obres clàssiques publicades per Barcino i seran informats de les xerrades, presentacions, lectures i taules rodones al voltant del món dels clàssics. No només tindran promocions i descomptes en la compra de llibres o material relacionat, sinó que podran accedir a continguts específics relatius a la literatura i al món medievals: articles i notícies sobre troballes, avançaments editorials, noves interpretacions, punts de vista complementaris, pdfs d’obres antigues i descatalogades... - 2010-10-01
-
La vitalitat d’una literatura es mesura, en bona mesura, pel públic al qual pot i sap arribar, però també per les possibilitats que té d’accedir, mitjançant la traducció, al diàleg que s’estableix entre les literatures d’arreu. És a dir, la seva salut dependrà també, de forma no gens menystenible, de la capacitat que tingui tant de ser traduïda a altres llengües com de traduir el que ve de fora. Normalitzada des de fa anys la traducció d’autors foranis (encara que amb excepcions i amb limitacions) al català, en els diagnòstics a què periòdicament assistim sobre l’estat de la literatura catalana, ocupa un lloc destacat la constatació positiva que, en els darrers anys –i gràcies en bona part als esforços fets arran de la participació de la literatura catalana a la Fira del llibre de Frankfurt l’any 2007–, els llibres catalans comencen a ser traduïts amb una incipient normalitat en mercats editorials tan potents com l’alemany.
L’èxit lector que hi han tingut autors com Jaume Cabré o Maria Barbal, amb desenes de milers d’exemplars de les seves obres venuts, són prou explícits al respecte. Aquesta és una via, cal no oblidar-ho, indispensable per a l’eventual professionalització de l’escriptor en llengua catalana, que sempre té al davant la limitació evident de la migradesa demogràfica del seu mercat natural.
Altrament, i amb un caire molt més minoritari però al mateix temps indispensable per assolir aquesta normalitat, hi ha iniciatives com la de l'Editorial Barcino per traduir a l'anglès o a l'alemany els clàssics catalans medievals. Són passes petites, però significatives, en el bon camí. I més quan sabem que mercats com l'anglosaxó (i particularment el nord-americà), dels quals nosaltres som consumidors més que habituals, són en canvi poc receptius a la traducció d'altres llengües, que sovint s'ha de refugiar en segells minoritaris (com els llibres de la New York Review of Books, on sembla que aviat sortirà finalment publicada una traducció a l'anglès d'un clàssic del segle XX com és el Quadern gris de Josep Pla).
- 2010-09-16
-
Després de 80 anys, Editorial Barcino continua tan fidel com sempre al seu objectiu: trencar barreres en l’accés als clàssics. Creada el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i gestionada des de 1972 per la Fundació Lluís Carulla, l’editorial impulsa ara els Amics d’Els Clàssics, una plataforma de nova creació que vol promoure els clàssics medievals catalans i difondre’n la lectura. L’objectiu de la iniciativa no és fer subscriptors sinó estimular el coneixement i la lectura, fer arribar els clàssics a tots els públics.Aquells que s’adhereixin a la iniciativa (www.elsamicsdelsclassics.cat) i es facin Amics d’Els Clàssics, coneixeran els autors, títols i edicions més universals de la literatura catalana, rebran regularment notícies de les novetats d’obres clàssiques publicades per Barcino i seran informats de les xerrades, presentacions, lectures i taules rodones al voltant del món dels clàssics.La idea ha rebut el suport de nombroses personalitats de la cultura catalana com es va poder veure en l'acte de presentació del grup, celebrat el 15 de setembre al Parc de la Ciutadella en el marc de la 28a Setmana del Llibre en Català. Personatges com Carme Ruscalleda, Jordi Pujol, Xavier Grasset, Josep Cuní, Ferran Mascarell, Josep Bargalló, Màrius Serra, Lluís Bassat i Muriel Casals van apadrinar la iniciativa amb una lectura dels clàssics. Així, l'expresident Pujol es va convertir per uns moments en Jaume I; el president del Parlament, Ernest Benach, va posar-se en la pell del cronista Bernat Desclot, mentre que el periodista Xavier Grasset va fer evident la bogeria que provoquen els diners des de fa segles en un text d'Anselm Turmeda.
- 2010-09-16
-
Notícia sobre la Presentació dels Amics d’Els Clàssics a l’emissió del "Telenotícies migdia" corresponent al dijous 16 de setembre del 2010.
- 2010-09-16
-
"No tots els meus amics són al Facebook". Ho proclama una nova associació que ahir es va presentar a Barcelona, en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Els Amics dels Clàssics llueixen samarretes on, en lloc d'una icona del pop, es poden llegir els noms d'Ausiàs March o Ramon Lull. Per demostrar que els clàssics no són avorrits i que només demanen una mica de temps, ahir al parc de la Ciutadella vam sentir-ne un tast amb les veus de personatges populars com Jordi Pujol, Ernest Benach, Carme Ruscalleda o Josep Cuní.
- 2010-09-09
-
El proper dimarts 14 de setembre, Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Lluís Carulla, presenta a la Biblioteca Pública de Lleida (Rambla Aragó, núm. 10) el grup els Amics d’Els Clàssics, una plataforma de nova creació que vol promoure els clàssics medievals catalans i difondre’n la lectura. L’acte comptarà amb la presència de Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla i Joan Santanach, coordinador d’Editorial Barcino. A més, durant l’activitat Rosa Fabregat, Jordi Pàmias, Josep M. Sala Valldarua, Jaume Pont, Txema Martínez i Teresa Colom faran una lectura dels clàssics medievals catalans. L’acte s’inclou dins la 28a Setmana del Llibre en Català.
Amb aquesta iniciativa, Barcino vol encomanar la passió pels clàssics a tots els públics. Aquells que s’adhereixin al grup –l’adhesió és gratuïta– coneixeran els autors, títols i edicions més universals de la literatura catalana, rebran regularment notícies de les novetats d’obres clàssiques publicades per Barcino i seran informats de les xerrades, presentacions, lectures i taules rodones al voltant del món dels clàssics. No només tindran promocions i descomptes en la compra de llibres o material relacionat, sinó que, des del web www.elsamicsdelsclassics.cat, podran accedir a continguts específics relatius a la literatura i al món medievals: articles i notícies sobre troballes, avançaments editorials, noves interpretacions, punts de vista complementaris, pdfs d’obres antigues i descatalogades...
- 2010-09-06
-
Després de més de 80 anys donant a conèixer els clàssics catalans, medievals i moderns, Barcino, el segell editorial de la Fundació Lluís Carulla, vol impulsar un nou grup relacional, Els Amics d'Els Clàssics. Els Amics d'Els Clàssics vol esdevenir una plataforma per tal de promoure els clàssics catalans i difondre'n la lectura, una xarxa d'amics als quals se'ls oferirà informació de les novetats editorials, invitacions a actes d'interès i continguts relacionats amb els clàssics catalans (articles d'opinió, fragments de llibres, ressenyes i d'altra informació d'interès).
Aquest nou grup es presentarà el proper dimecres 15 de setembre a les 20 hores, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, en el marc de la 28a Setmana del Llibre en Català. En el transcurs de l'acte Carme Ruscalleda, Jordi Pujol, Ernest Benach, Xavier Graset, Josep Cuní, Josep Bargalló, Màrius Serra, Lluís Bassat, Muriel Casals i Ferran Mascarell faran una lectura dels clàssics medievals catalans.
