Bernat Desclot

Bernat Desclot

Bernat Desclot és el cronista de la Corona d’Aragó més influent i difós des de l’Edat Mitjana, l’autor del Llibre del rei En Pere, però és, encara avui dia, pràcticament un desconegut.

Tot sobre Bernat Desclot

Encara que pugui semblar paradoxal, el cronista de la Corona d’Aragó més influent i difós des de l’Edat Mitjana, l’autor del Llibre del rei En Pere, és, encara avui dia, pràcticament un desconegut. De fet, l’únic que sabem del cert és que s’anomenava Bernat Desclot, com es diu en el pròleg de la seva gran obra. El misteri i la manca de documentació relativa a aquest cronista excepcional, que fou capaç de posar per escrit, en una prosa àgil i ben treballada, els esdeveniments d’un període de temps tan convuls com foren els regnats de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) i, sobretot, del seu fill, Pere II el Gran (1276-1285), ha donat peu a nombroses especulacions.

Fou Miquel Coll i Alentorn qui, en el primer volum de la seva edició de l’obra, publicat dins de la col·lecció Els Nostres Clàssics el 1949, plantejà la hipòtesi més acceptada actualment: Bernat Desclot no seria altre que Bernat Escrivà, membre de la cúria reial amb diferents càrrecs al llarg de molts anys; la vacil·lació de cognoms es deuria al fet que, en aquell moment històric, encara no estaven fixats. Malgrat la manca de documentació que els identifiqui, en aquesta nova edició del Llibre del rei En Pere, Stefano Cingolani, curador del volum, aporta nous arguments que reforcen la identificació del cronista medieval amb Bernat Escrivà, i ho fa a partir de la comparació de les dades biogràfiques d’aquest membre de la cúria reial, la vida del qual tenim força ben documentada, amb el coneixement dels fets històrics que mostra l’autor de la crònica, sobretot en la primera redacció, conservada en un sol manuscrit. Cingolani demostra en la introducció del volum que els fets històrics que Bernat Escrivà presencià i conegué de primera mà són els més ben descrits a la crònica, mentre que els fets que Bernat Escrivà no pogué viure, o bé no es relaten o bé s’esmenten de manera vaga i poc precisa.

Els orígens dels Escrivà són més aviat obscurs: és possible que provinguessin de Narbona i que haguessin passat algun temps en una localitat rossellonesa que avui s’anomena Les Clots (d’un antic Es Clot, origen del cognom que el cronista adoptaria per signar la seva obra). En canvi, tenim molt més ben documentat Bernat Escrivà, possible autor de la crònica. Pels documents conservats, sembla que hauria treballat a l’escrivania de l’infant En Pere a Gandia, tot i que entre 1273 i 1276 el trobem al servei d’Hug V, comte d’Empúries, com a majordom. De 1282 a 1286 s’incorporà de nou al servei de Pere, que ja era rei, com a tresorer, i l’acompanyà a les campanyes contra les revoltes aragoneses. A partir de 1285 s’establí a Barcelona, i durant la guerra contra França anava i venia contínuament del front de batalla. El 1286 deixà de treballar a la tresoreria reial i, pels volts de 1287, s’incorporà com a cambrer del nou rei, Alfons II, càrrec que exercí fins a la seva mort a final de l’any 1288.

L’aura de misteri que envolta la figura de Bernat Desclot fa encara més atractiu endinsar-se en la prosa i la ideologia d’un cronista que ens ha llegat una obra cabdal de la historiografia medieval: el Llibre del rei En Pere.