Editorial Barcino

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi (finals s. XIV – 1424) fou, amb Andreu Febrer i Ausiàs March, un dels millors poetes catalans de la primera meitat del segle XV. Cavaller valencià d’origen morisc, visqué en estret contacte amb el rei Alfons el Magnànim i amb la reina Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà. La seva mort prematura, quan a penes comptava trenta anys, tallà en sec una carrera literària esperançadora, de la qual només resta un breu cançoner de divuit composicions.

Tot sobre Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi (finals s. XIV – 1424) fou, amb Andreu Febrer i Ausiàs March, un dels millors poetes catalans de la primera meitat del segle XV. Cavaller valencià d’origen morisc, visqué en estret contacte amb el rei Alfons el Magnànim i amb la reina Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà. La seva mort prematura, quan a penes comptava trenta anys, tallà en sec una carrera literària esperançadora, de la qual només resta un breu cançoner de divuit composicions.

És molt poc el que sabem sobre els primers anys del poeta, que no trobem documentat fins a l’any 1416, quan consta al servei del rei Alfons com a cambrer personal. Tot i que no en podem precisar ni la data ni el lloc exacte de naixement, sabem que nasqué al regne de València a final del segle XIV en el si d’una família de moriscos conversos, com demostrarien les reticències de les monges del convent de la Saïdia, prop de València, a acceptar la seva germana Isabel en la comunitat. Els seus orígens, però, no impediren que Jordi de Sant Jordi progressés a la cort al costat del rei, que l’afavorí amb càrrecs, títols i riqueses. A més, participà en l’expedició que el monarca emprengué el 1420 a Sardenya i Còrsega, i fou durant el setge de Bonifacio que Alfons l’adobà a cavaller i li concedí la batllia del castell de la Vall d’Uixó.

Els anys 1422 i 1423 estigué a Nàpols amb el rei i caigué presoner del condottiero Muzio Attendolo Sforza quan les seves tropes ocuparen la ciutat. Fou arran d’aquest captiveri, que durà unes poques setmanes, que Jordi de Sant Jordi escrigué la cançó «Deserts d’amics, de béns e de senyor». Del darrer testament del poeta, datat el 12 de juny de 1424, no consta que tingués ni fills ni muller. Pocs dies després moria un dels poetes més rellevants de la lírica catalana medieval, que, a partir de la tradició trobadoresca, sabé incorporar les tradicions francesa i italiana per construir una obra lírica breu però extremament original.