Felip de Malla

Felip de Malla (Barcelona, c. 1370 — Barcelona, 1431) fou teòleg, orador i home de lletres. Es formà a les universitats de Barcelona (1386-1391), Lleida (1391-1395) i París (1395-1408), on arribà a impartir diverses lliçons sobre la interpretació de les Sagrades Escriptures. Exercí com a canonge de la catedral de Barcelona, rector de Santa Maria del Pi, conseller, promotor del rei Ferran d’Antequera i ferm opositor al Cisma d’Occident. És recordat sobretot com un predicador excepcional, d’una gran cultura i amb un domini retòric notable. El seu estil, solemne i elaborat, feia un ús abundant de citacions llatines tant bíbliques com clàssiques, especialment adequades als ambients cortesans, on predicà sovint, i als cercles intel·lectuals. Se’n conserven una vintena de sermons, datats entre 1408 i 1414, i dos parlaments pronunciats a la festa de la gaia ciència de Barcelona l’any 1413, davant del rei Ferran.

El sermó que adreçà a Alfons el Magnànim el 1419 donà origen a la seva obra més coneguda, Lo pecador remut, un extens tractat ascètic en què s’elabora el tema de l’intent de Lucífer d’impedir la mort de Crist per evitar la redempció del gènere humà. L’obra desplega una rica teoria d’abstraccions i metàfores, amb passatges d’una bellesa extraordinària.

Llibres com a autor