Maria Campillo

Maria Campillo (Alhama d’Aragó, 1953) és historiadora de la literatura catalana contemporània, vicedirectora del CEFID (Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica) i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha impartit docència durant quaranta-dos anys. Les seves principals línies de recerca se centren en la història cultural i literària del període d’entreguerres, la Guerra Civil, la postguerra i l’exili. En aquests àmbits ha publicat nombrosos llibres i articles, entre els quals destaquen Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939 (PAM, 1994), Els contracops de l’enyorança (La Mirada, 2011), Llegir l’exili (L’Avenç, 2012) i La brigada del vidre: cròniques del front (1936-1939) (L’Avenç, 2017). També ha contribuït amb diversos capítols al segon volum de la Història de la literatura catalana, dirigida per Joaquim Molas (Ariel, 1988), i al vuitè volum de la nova Història de la literatura catalana (Barcino, 2021).