La nostra història

I. ELS PRIMERS ANYS (1924-1939)

1. L’any 1924 Josep M. de Casacuberta, que fins poc abans havia dirigit l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de l’IEC, funda l’Editorial Barcino i comença la publicació de la col·lecció Els Nostres Clàssics. En el moment del seu naixement, la Barcino va constituir una de les respostes que, des del terreny cultural, la societat catalana va generar davant de les actituds repressives de la dictadura de Primo de Rivera. El projecte es plantejava, doncs, com un intent de pal·liar la situació d’unes institucions públiques incapaces d’impulsar iniciatives que ajudessin a prestigiar la cultura catalana i, alhora, oferissin als lectors textos i estudis rigorosos i de qualitat.

Pirineu, febrer de 1935. D'esquerra a dreta, Ramon d'Alòs-Moner, Joan Coromines, L. d'Alòs-Moner, Pau Vila. Hilde Stein, Josep M. de Casacuberta, M. d'Alòs-Moner, Pompeu Fabra i Ramon Aramon. (Arxiu Fundació Pere Coromines.)
Bernat Metge, Lo somni, a cura de Josep M. de Casacuberta, introducció de Lluís Nicolau d'Olwer, 1924 (ENC).

2. La iniciativa d’Els Nostres Clàssics, que pretenia posar a disposició del públic no erudit les grans obres de la literatura catalana medieval, va sorgir d’una proposta de Pompeu Fabra, que veia en la difusió dels clàssics una via per millorar el nivell de català dels lectors. La premsa, fins i tot abans de l’aparició del primer volum, es fa ressò del projecte, i el primer llibre, Lo somni de Bernat Metge, s’esgota en quinze dies. Les subscripcions a la sèrie arriben per centenars, procedents del Principat i, també, de les Illes i del País Valencià. Ben aviat seguiren al primer volum obres de Joanot Martorell, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, Ramon Muntaner...

L’interès per la difusió dels coneixements lingüístics s’observa igualment en la Col·lecció Popular Barcino, iniciada tot just un any més tard, entre els primers llibres de la qual n’hi ha quatre de signats per Pompeu Fabra; en aquesta col·lecció, que arribarà a tenir més de dos-cents números i on és clarament perceptible una voluntat de posar la societat al dia pel que fa als àmbits més diversos, s’hi publicaran obres sobre una gran varietat de temes, que van des de les monografies històriques i les biografies, fins als manuals bàsics (sobre biologia, literatura, economia, sanitat, dret, política, etc.), passant pels textos literaris, tant catalans com traduccions d’obres fonamentals de la literatura universal.

3. El curt període de la República és un moment d’una important projecció pública de l’Editorial, que no sols treu al carrer nombrosos llibres, sinó que, a més, inicia la publicació d’una mitja dotzena de noves col·leccions. Tot aquest esforç de divulgació cultural es veurà sobtadament frenat per l’esclat de la Guerra Civil. I és que, encara que la Barcino sigui una iniciativa privada no vinculada políticament a cap partit, el catalanisme cultural que impulsa genera recels en tots dos bàndols. El nombre de publicacions minva sensiblement, i diverses de les seves col·leccions queden estroncades, algunes definitivament.

Malgrat tot, durant la Guerra l’editorial continua publicant llibres, majoritàriament de tema històric i, doncs, poc compromès, sobretot a la Col·lecció Popular.

Shakespeare, Macbeth, traducció de C. A. Jordana, 1928 (CPB).

II. SUPERVIVÈNCIA I REPRESA SOTA EL FRANQUISME (1939-1972)

4. En els anys immediatament posteriors a la victòria franquista la Barcino només publica un únic i testimonial volum, el facsímil del tom dedicat a Catalunya dels Recuerdos y bellezas de España de Pau Piferrer (1839). El llibre, aparegut l’any 1939, és evidentment en castellà. Els anys següents, amb el país absolutament desballestat i amb la cultura catalana sota sospita, són anys de sequera editorial. La situació no comença a modificar-se fins al 1947, en què, amb l’aparició dels dos volums d’escrits religiosos i mèdics d’Arnau de Vilanova, es reprèn tímidament la publicació de la col·lecció ENC i, de mica en mica, el d’altres col·leccions, com ara la Popular Barcino, amb els nou volumets de la Crònica de Ramon Muntaner (1951-1952), de la qual, abans de la Guerra, només n’havia aparegut el primer.
Josep M. de Casacuberta, que durant els anys en què la Barcino no havia pogut publicar llibres s’havia dedicat a estudiar l’obra de Jacint Verdaguer i altres aspectes de la Renaixença, va impulsar en aquest període noves col·leccions. Entre aquestes destaca la Biblioteca Verdagueriana, dedicada a textos inèdits del poeta de Folgueroles i a estudis sobre aspectes de la seva obra, com també la sèrie de les Publicacions de «La Revista», una de les poques col·leccions de la Barcino que inclou literatura catalana contemporània. D’aquesta mateixa època són també la Biblioteca Folklòrica, sobre qüestions relatives a la cultura popular d’arreu dels països catalans, i la col·lecció Tramuntana, per a obres de les comarques pirinenques a banda i banda de la frontera; la Biblioteca Algueresa, d’uns anys més tard, és igualment fruit de la voluntat d’acollir llibres de totes les terres de parla catalana.

Pau Piferrer, Recuerdos y bellezas de Espana, 2 vols., 1839 i 1842 (1939 i 1948).
Josep M. de Casacuberta, Excursions i sojorns de jacint Verdaguer, 1953 (BV).

5. Aquesta relativa embranzida a l’hora de publicar llibres i d’iniciar noves col·leccions que es va produir durant els anys cinquanta i començament dels seixanta, es va veure progressivament dificultada per l’edat del fundador de la Barcino, que continuava encarregant-se del dia a dia de l’editorial, i també per l’esforç econòmic que tot això representava. Casacuberta i la seva esposa, Dolors Hostalrich, havien invertit en la Barcino pràcticament tot el seu patrimoni familiar. Aquestes circumstàncies no impedeixen, però, que les publicacions que continuen apareixent, i especialment la col·lecció Els Nostres Clàssics, accentuïn el vessant d’alta cultura i d’erudició que ja s’intuïa en alguns volums de preguerra; els nous títols de la col·lecció es distancien de mica en mica de la finalitat divulgativa inicial, vista amb molts recels per les autoritats franquistes, i esdevenen edicions crítiques de referència, preparades amb el màxim rigor filològic per especialistes catalans i de l’estranger.

Celebració de la festa de Sant Jordi de l'any 1952 al domicili de Josep Puig i Cadafalch; d'esquerra a dreta, Josep Puig, Carles Riba, Montserrat Marti, Pius Font i Quer, Ramon Aramon i Josep M. de Sagarra; darrere d'Aramon, Pere Bohigas. (Imatge cedida per l'Institut d'Estudis)

III. UNA NOVA EMPENTA

6. Davant de les dificultats a què ha de fer front l’editorial, a partir de l’any 1972 la Fundació Carulla-Font, l’actual Fundació Carulla, es fa càrrec de donar continuïtat al projecte. Josep M. de Casacuberta, a qui l’any 1981 va ser concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, continuarà sent-ne el director, ara ja descarregat de les feines administratives més feixugues, fins a la seva mort, esdevinguda el 1985. A partir d’aquesta data Amadeu-J. Soberanas el substitueix en la direcció literària de l’editorial. Sota el patronatge de la Fundació, i ateses les noves circumstàncies polítiques i culturals que s’han produït després de la transició, la Barcino es decanta definitivament per esdevenir una “editorial de substitució”, és a dir, una editorial que impulsa iniciatives necessàries per a la cultura catalana, però difícilment assumibles per una empresa que tingui finalitats estrictament comercials.

Es potencien especialment les col·leccions i propostes lligades a determinats àmbits especialitzats, l’alta cultura i la filologia. Es manté la publicació d’Els Nostres Clàssics, i s’inaugura la Biblioteca Baró de Maldà, per a textos posteriors a l’Edat Mitjana (i que més endavant esdevindrà Els Nostres Clàssics — Autors Moderns); també es continuen publicant la Biblioteca Verdagueriana i la Biblioteca Renaixença, col·lecció que acull textos i índexs de publicacions periòdiques del segle XIX. Ja fora de col·lecció, s’impulsen estudis com ara el llibre Natura, ús o abús (1976), un dels primers treballs en què es valora la problemàtica ecològica al conjunt dels països catalans, o bé la Flora dels Països Catalans (1984-2001), obra de referència en el seu àmbit, formada per quatre gruixuts volums

IV. EL PRESENT I LES PERSPECTIVES DE FUTUR

7. Més de noranta anys després de la seva irrupció en el panorama cultural català, i malgrat els canvis que inevitablement s’hi han produït, actualment la Barcino continua treballant per donar a conèixer la cultura i la literatura catalanes, i per posar a disposició dels lectors edicions i estudis fets amb el màxim rigor científic.

La potenciació d’aquest vessant de la seva producció, però, no es contradiu amb la formulació de noves propostes encarades a la divulgació dels clàssics catalans: amb la Biblioteca Barcino, per exemple, es retorna a la finalitat inicial d’ENC de posar els clàssics a l’abast del públic no especialista, i amb la col·lecció Tast de clàssics, s'ofereixen versions fidels dels textos en català modern, a càrrec de reputats escriptors o especialistes de renom.

A banda, i com no podia ser d'altra manera, l'editorial s'actualitza i se suma al carro de les noves tecnologies per treure'n el màxim de profit. Així,  bona part del catàleg de l'editorial ja es troba disponible en format ebook, i és present a totes les plataformes de llibres electrònics del món.

I, igualment amb voluntat de donar la màxima difusió als clàssics catalans, ha signat acords amb diverses editorials, ben assentades als territoris respectius, per a la publicació de traduccions de les principals obres medievals escrites en llengua catalana.

Així, coedita clàssics catalans en anglès amb Tamesis Books, filial de Boydell & Brewer; en castellà amb DVD Ediciones i amb Pre-textos; en alemany amb Lit Verlag, i en italià amb Edizioni dell’Orso.

Al costat de la dedicació a la llengua i a la literatura antigues, Barcino també ha participat en  l’Observatori de Valors, iniciativa impulsada conjuntament per la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, per a estudis sobre la situació i l’evolució dels valors en diversos àmbits de la realitat catalana, i s'ha fet càrrec de la publicació dels estudis i assajos que n'han sorgit. I també ha incorporat, en el seu catàleg, una col·lecció sobre temes relacionats amb el món rural i la pagesia. Aquesta sèrie és vinculada al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Dirigida des de febrer de 2019 pel filòleg i editor J. Oriol Magrinyà, a la Barcino treballem amb més empenta que mai per tal de garantir que els nostres clàssics, d'avui, d'ahir i de sempre, tinguin el lloc que mereixen en la nostra societat. Continuem recuperant, divulgant i difonent, les obres cabdals del nostre patrimoni literari. I maldem per posar-les a l'abast dels lectors del nostre país i d'arreu del món.

Si voleu conèixer una mica millor la nostra història, podeu fer-ho aquí i aquí. O podeu adquirir el catàleg de l'exposició Clàssics i més profusament il·lustrat i documentat.