La tradició genera tradició: la raó de ser de Mirades

Editorial Barcino

Tal com escrivia Carles Duarte a L’Editorial Barcino: un projecte editorial, una idea de país (Estudis Romànics, 2009) “la voluntat de l’Editorial Barcino, des de la seva fundació el 1924, ha estat reclamar per a les figures més eminents de la nostra literatura clàssica el lloc que els correspon entre els grans autors europeus d’altres literatures que conformen el mapa dels referents literaris comuns”. L’editorial naixia en un moment històric convuls com un instrument ambiciós de normalització cultural a partir dels nostres clàssics, llavors encara molt desconeguts. I ho ha fet sempre de la mà dels especialistes més reconeguts i també d’autors contemporanis: si als primers anys hi trobem noms com Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Lluís Nicolau d’Olwer, Ramon Aramon, Carles Riba i Joan Coromines, entre d’altres, actualment n’hi podem trobar de tan significatius com Lola Badia, Joan-Lluís Lluís, Sebastià Alzamora, Josep Piera, Raül Garrigasait, Marta Pessarrodona,  o el mateix Carles Duarte.

Aquesta ambició cultural i les diferents etapes i circumstàncies polítiques, socials i econòmiques que ha viscut l’editorial durant aquests gairebé 100 anys d’història  han fet que s’hagin anat formulant noves propostes en una cerca continuada per adaptar-se als nous temps i als lectors. Fidels, doncs, a l’esperit fundacional i a la pròpia trajectòria històrica de l’editorial, aquest 2022 neix la col·lecció Mirades, on convidem autors contemporanis catalans a mirar la nostra tradició (catalana, universal) i a i dialogar-hi. Que la  reivindiquin, la reinterpretin i i fins i tot la reescriguin amb els ulls d’avui.

Mercè Ibarz la inaugura amb Rodoreda, un mapa, un llibre que ella mateixa descriu en aquesta entrevista a Núvol com a un autoretrat: “El subtítol ho insinua: Viatges, faules i lectures, perquè Rodoreda és un dels meus mapes, m’ha orientat i orienta en lectures, història cultural i en la meva pròpia escriptura. El llibre és una memòria i un assaig molt personal, el que més fins ara dels meus.”

Continuarem, al novembre, amb Frase Variata de Miquel de Palol. Un assaig que neix, en gran mesura, com a resposta a la pregunta de per què no vam ser capaços d’arribar a construir l’Estat. I la resposta la troba en l’abandonament de la cultura. No es pot construir res sobre el no res. I així com totes les nacions europees modernes s’han bastit sobre els seus grans clàssics (Cervantes, Shakespeare, Dante, Goethe…) a Catalunya sembla que hem tendit a amagar-los malgrat els esforços d’algunes iniciatives com la nostra.

Mirades, doncs, neix amb la vocació de ser una baula entre el passat, el present i el futur, i com una nova porta d’arribada als nostres clàssics per als lectors d’avui.