Carles Bosch de la Trinxeria
Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 1831 – la Jonquera, 1897) és una figura cabdal de la Renaixença catalana i considerat un dels representants del realisme rural. Procedent d’una família noble pirinenca de grans propietaris, va destacar com un dels pocs novel·listes del seu temps capaç de retratar amb precisió i realisme els costums i la vida rural del Pirineu.
Tingué una formació universitària extensa i diversa (Lletres, Agricultura i Ciències), fet poc habitual en l’època. Gran lector i admirador de Balzac, a qui considerava “el rei dels novel·listes”, Bosch de la Trinxeria posseïa un domini excepcional de les llengües, especialment del francès. Aquesta influència es reflecteix tant en l’estil de les seves obres. Estigué molt vinculat a les terres del nord-est de Catalunya i el Vallespir, que inspiren bona part de la seva obra.
La seva novel·la més coneguda és l'Hereu Noradell (1889), on retrata amb detall la vida pagesa, les estructures familiars tradicionals i els conflictes socials del món rural, amb un estil viu i costumista.
