Albert Aldrich Albert Aldrich

Albert Aldrich (1867-1923) va estudiar dret, però es dedicà sobretot a la taquigrafia. Exercint aquest ofici, col·laborà amb La Veu de Catalunya i, més endavant, amb l’Ajuntament de Barcelona. Paral·lelament, treballà com a periodista a La Publicidad, a la revista La Cataluña i a El poble català.

La relació familiar amb Emili Guanyavents, cosí dels seus pares, afavorí la seva vinculació amb l’editorial L’Avenç, que li encarregà la traducció d’una antologia d’assaigs de Littré (1904) i dels Pensaments (Zibaldone) de Leopardi (1912). La recerca d’una llengua universal i l’interès per les utopies lingüístiques el portaren a interessar-se per l’estenografia i el món esperantista.