Maria Teresa Vernat i Real
Maria Teresa Vernet i Real (Barcelona, 1907-1974) va ser una de les grans escriptores catalanes de la generació dels anys vint i trenta. Poeta, narradora, traductora i intel·lectual compromesa, va publicar una obra extensa abans de la Guerra Civil i es va convertir en la primera i més prolífica novel·lista catalana del període republicà.
Entre les seves obres destaquen Maria Dolors (1926), Amor silenciosa (1927), Eulàlia (1928), El camí reprès (1930), Presó oberta (1931), Final i preludi (1933), Les algues roges (1934), El perill (1930) i Elisenda (1935). També va publicar poesia i va traduir al català autors anglesos com Frank Swinnerton i Aldous Huxley. La seva narrativa va situar al centre la vida amorosa, social i moral de les dones modernes, amb una mirada psicològica, urbana i valenta que la crítica més oberta va reconèixer com una aportació essencial a la normalització de la novel·la catalana.
Després de la Guerra Civil, el franquisme va interrompre brutalment la seva trajectòria pública i literària. Vernet va viure un llarg exili interior i va quedar progressivament oblidada, malgrat que havia estat una de les veus més reconegudes de la literatura catalana republicana.
